La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia. Limita a l'oest amb les regions històriques de Psídia i Licaònia; al sud, amb les muntanyes del Taure; a l'est, amb l'Eufrates; i al nord, amb el riu Halis.

La regió ja fou descrita pel geògraf Estrabó, en temps de l'emperador August: donà com a límits les muntanyes del Taure al sud, Aksaray a l'oest, Melitene a l'est i la mar Negra al nord. Avui dia, la regió està formada per les províncies de Nevsehir, Aksaray, Nigde, Kayseri i Kirsehir.

En part, és una regió turística de Turquia amb paisatges característics, sobretot a l'àrea a l'entorn d'Uçhisar, Göreme, Avanos, Ürgüp, Derinkuyu, Kaymakli i Ihlara. Les famoses xemeneies es van formar per l'erosió de la roca deguda al vent i l'aigua. Les xemeneies amb barret, especialment a prop d'Urgup, es caracteritzen per una forma cònica al damunt. Existeixen altres tipus de xemeneies, com les de columna i les de punta. Les principals xemeneies es troben a les valls del triangle d'Uchisar, d'Urgup i d'Avanos, entre Urgup i Sahinefendi, a la vora de la ciutat de Cat a Nevsehir, a la vall de Soğanlı a Kayseri, i al poble de Selime a Aksaray. Les corbes de les pedres són importants a les regions d'Uçhisar, Cavusin, Güllüdere, Göreme, Meskendir, Ortahisar, Kizilçukur i Pancarlik. A causa de tots aquests atractius paisatgístics i culturals, el parc nacional de Göreme i els jaciments rupestres de la Capadòcia foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1985.

Les principals muntanyes en són l'Erciyes, l'Hasandagi i el Golludag, que són volcans actius des de fa deu milions d'anys. La lava ha format el terreny de la regió dels llacs, Neogene. El riu principal n'és el Kizilirmak (el riu Vermell), i hi ha també alguns petits llacs.