En morir Vincent Van Gogh, a l'edat de 37 anys, va deixar un llegat extens de la seva obra d'aproximadament 900 pintures i uns 1.100 dibuixos. D'aquestes obres, havia assolit de vendre'n poques i regalat algunes a les seves amistats. Els seus béns van ser heretats pel seu germà menor, el comerciant d'art Theo van Gogh. Aquest havia col·leccionat, a més de les obres del seu germà Vincent, obres dels artistes Paul Gauguin, Henri de Toulouse-Lautrec, Léon Lhermitte i Jean-François Millet. Lamentablement, Theo va morir un any després de Vincent, per la qual cosa l'herència va ser administrada per la seva vídua, Johanna van Gogh. Ella va tornar als Països Baixos, on va organitzar les primeres exhibicions de les obres de Vincent Van Gogh i va contribuir fonamentalment a la difusió i el coneixement públic de l'artista.

El 1905, va tenir lloc la primera gran exposició al Stedelijk Museum, a Amsterdam, mentre que el Rijksmuseum es va negar a acceptar obres de Vincent en préstec. A causa que Vincent va fer diverses versions del mateix tema, Johanna van Gogh va poder vendre algunes pintures de la col·lecció, sense fer l'efecte general de reduir-la. Johanna van Gogh va promoure, també primerencament, la publicació de les cartes del seu marit en diversos idiomes. Després de la mort de Johanna van Gogh, el fill, l'enginyer Vincent Willem van Gogh (1890-1978), va heretar la col·lecció. Va posar la col·lecció a disposició de diversos museus en qualitat de préstec, fins que el 1960 va crear la Fundació Vincent Van Gogh, la qual va encomanar la col·lecció.

Les pintures es van exhibir en exposició permanent al Stedelijk Museum, fins que el 1973 el Museu Van Gogh va obrir-ne les portes.