La idea d'un monument permanent a les víctimes de la persecució de gais i lesbianes va sorgir el 1970, quan quatre activistes gais varen intentar de col·locar una corona de llorers al monument nacional a les víctimes de la guerra a la plaça del Dam davant el palau reial, el 4 maig, el dia nacional neerlandès de commemoració dels morts de la segona guerra mundial. Aleshores la policia va destruir la corona i arrestar els quatre activistes. A conseqüència d'això el 1979 es va crear la fundació Homomonument i l'ajuntament va atorgar el lloc actual per a erigir el monument. Nogensmenys van caldre vuit anys més per a reunir els 180.000 € necessaris per construir-lo. Hi Van contribuir: el parlament neerlandès, la ciutat d'Amsterdam i la província d'Holanda Septentrional i també moltes persones privades i organitzacions. Després d'un concurs, els jurats van triar el disseny de Karin Daan, que s'inspirava del triangle rosa.[1] Els jurats van estimar el valor simbòlic a més del valor pràctic. L'obra permet tota una mena d'accions i cerimònies de commemoració i alhora té una robustesa bastant elevada per a resistir a eventuals actes de vandalisme. El disseny aspira a una monumentalitat màxima, sense pertorbar el paisatge històric i la vida habitual a la plaça Westermarkt davant de l'església històrica i al marge del canal.

El triangle prové del distintiu que els gais havien de portar als camps de concentració sota el règim nazi. Als angles del triangle equilàter de 36 metres es troben tres triangles menors de deu metres de granit rosa, a tres nivells, connectats amb una banda fina que també és de granit. Al nivell del carrer, que simbolitza el passat, s'ha cisellat un vers d'en Jacob Israël de Haan del 1913: «Un desig d'amistat fora mesura».[2] Es dirigeix vers la casa d'Anne Frank, que es troba molt a prop. El segon triangle, més baix, forma un atracador al canal i lloc per a deposar-hi flors, simbolitza el present. La seva punta es dirigeix vers la plaça del Dam, on tot va començar. El tercer, sobrealçat, és un lloc de trobada i un podi obert simbolitzant el futur. Es dirigeix vers la seu de l'organització LGBT COC al carrer Rozenstraat.[3]

Cada any, al 4 de maig, s'hi celebra una cerimònia de commemoració oficial a la qual participen tots els cossos oficials, el món associatiu i la gent hi diposita flors, la qual cosa el 1970 encara era un delicte vilipendiós.