Muralla de Ávila

( Muralla d'Àvila )

La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el nucli antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

En l'actualitat, el nucli antic, la muralla i les esglésies situades extramurs han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. Les muralles són el símbol universal i monument més destacat que acull la ciutat d'Àvila. La seva importància es deriva per ser el recinte emmurallat medieval millor conservat d'Espanya i probablement de tota Europa.

Les muralles són un factor actiu molt important en la conformació de l'urbanisme de la ciutat i històricament han participat en la distribució de l'espai urbà entre els diversos grups socials que han habitat Àvila. La muralla representava la separació entre l'«espai salvatge» i el «civilitzat». Al camp, la terra plana, vivien els camperols, que era la classe social més baixa, que mantenien a la ciutat. Sobre la pagesia requeia el 80 % dels cos...Llegeix més

La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el nucli antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

En l'actualitat, el nucli antic, la muralla i les esglésies situades extramurs han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. Les muralles són el símbol universal i monument més destacat que acull la ciutat d'Àvila. La seva importància es deriva per ser el recinte emmurallat medieval millor conservat d'Espanya i probablement de tota Europa.

Les muralles són un factor actiu molt important en la conformació de l'urbanisme de la ciutat i històricament han participat en la distribució de l'espai urbà entre els diversos grups socials que han habitat Àvila. La muralla representava la separació entre l'«espai salvatge» i el «civilitzat». Al camp, la terra plana, vivien els camperols, que era la classe social més baixa, que mantenien a la ciutat. Sobre la pagesia requeia el 80 % dels costos de les infraestructures urbanes, inclosa la muralla, el manteniment de la qual rebia el nom de «reparo de los muros», 'reparació dels murs'. Segons la tradició la direcció de la construcció de la muralla va recaure en els dos mestres de geometria, el romà Casandro i el francès Florí de Pituenga. L'estudi de l'estructura defensiva assenyala que es tracta d'una construcció afí, en la seva morfologia i poliorcètica, a les muralles de l'àmbit andalusí.

El caràcter militar de la muralla és eminentment defensiu i es va mantenir encara amb les reformes realitzades al segle segle xiv que la van reforçar.

És propietat de l'Estat espanyol i està gestionada per l'Ajuntament d'Àvila. Alguns trams, els que coincideixen amb alguns edificis com ara palaus i esglésies (entre elles la catedral), són privats.

 Vista general de la muralla

Es va iniciar la seva construcció a la fi del segle segle xi a instàncies del rei Alfons VI de Castella, el qual va encarregar al comte Ramon de Borgonya, marit de la seva filla la infanta Doña Urraca, repoblar els territoris anomenats «de ningú» i fortificar les ciutats d'Àvila, Segòvia, i Salamanca. Casandro Romano i Florí de Pituenga es van ocupar de la direcció de les obres que, segons la historiografia tradicional, van durar nou anys, de 1090 a 1099. En 1596, el rei Felip II d'Espanya va realitzar obres de restauració en la muralla.

 Vista nocturna

Tan escassa durada de les obres no resulta, no obstant això, creïble i nombrosos investigadors han postulat diverses teories sobre una edificació anterior, probablement el traçat d'un campament militar romà, amb el qual coincideix en forma i proporcions. En qualsevol cas, la muralla romana original tindria un perímetre inferior a l'actual, atès que la capital del centre i nord-oest peninsular era Lleó, amb una muralla de 1780 m, i en conseqüència la d'Àvila no seria major. En suport d'aquesta tesi se citen les nombroses peces reutilitzades que procedeixen d'un cementiri romà, en el llenç —part exterior que comprèn el volum de la muralla— del costat est: làpides, cistes i cupae, així com altres troballes de les últimes excavacions. Rodríguez Almeida ja va demostrar, entre altres evidències, l'existència de dues torres originals de la primitiva muralla romana, encastades en el cos de la muralla actual, aixecades pels repobladors medievals en la porta de Sant Vicent.

 Porta de l'Alcázar en 1864, abans de la restauració de Repullés

Al segle segle xiv es van dur a terme reformes encaminades a augmentar l'eficàcia defensiva dels murs. Es van arreglar les portes i es van aixecar els llenços d'alguns llocs fins a l'altura de les torres (aconseguint els 15 metres). També es va construir (en la part del carrer de San Segundo) una segona barrera de menor grandària que feia de barbacana en la qual es van disposar troneres per a armes de foc.

En 1591 es van construir les noves carnisseries entre cubs de la part sud, al costat del cimorro de la catedral. Uns anys abans, en 1548 es va ordenar tancar el Portillo del Obispo per diversos xivarris ocorreguts però poc després es va construir una nova porta al seu costat.

La part de la muralla que coincideix amb el Palau Episcopal (compost per dos palaus, el de Navamorcuende i el de Villatoro) manca d'anador, puix que van buidar el mur i recreixeren el llenç. Es van obrir diverses finestres en aquest últim que en 1507 es van tapiar per ordre de la reina Joana I de Castella. Anys més tard, en 1542 el senyor de Villafranca, com a revenja, va obrir una nova finestra en la qual resa la llegenda «On una porta es tanca una altra s'obre» i, sobre la porta del Rastro, va obrir un bonic mirador.

Les muralles han sofert diverses modificacions al llarg de la seva història. Dels treballs de manteniment rutinaris que es cobrien amb el reparo de los muros als treballs de restauració que es van emprendre a principis del segle xx. En 1907 sota la direcció de Repullés es van dur a terme diversos treballs que van canviar la fisonomia d'alguns punts del monument. No va ser fins a 1982 quan es va poder deixar la muralla lliure de cases adossades.

Al segle segle xix es va projectar el derrocament dels murs per facilitar l'esplai de la ciutat i la relació entre els barris exteriors i interiors. La crisi econòmica que va sorgir en aquest període va impedir que el projecte s'executés. El 24 de març de 1884 es va declarar a Àvila Monument Nacional amb la qual cosa les muralles van quedar protegides per sempre. El 15 de desembre de 1982 Àvila va ser declarada Conjunt Historicoartístic i en 1985, Patrimoni de la Humanitat.

Fotografies de:
Statistics: Position
6364
Statistics: Rank
11231

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
698745321Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 8154

Google street view

On puc dormir a prop de Muralla d'Àvila ?

Booking.com
487.372 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 5 visites avui.