La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el nucli antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

En l'actualitat, el nucli antic, la muralla i les esglésies situades extramurs han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. Les muralles són el símbol universal i monument més destacat que acull la ciutat d'Àvila. La seva importància es deriva per ser el recinte emmurallat medieval millor conservat d'Espanya i probablement de tot Europa.

Les muralles són un factor actiu molt important en la conformació de l'urbanisme de la ciutat i històricament han participat en la distribució de l'espai urbà entre els diversos grups socials que han habitat Àvila. La muralla representava la separació entre l'«espai salvatge» i el «civilitzat». Al camp, la terra plana, vivien els camperols, que era la classe social més baixa, que mantenien a la ciutat. Sobre la pagesia requeia el 80 % dels costos de les infraestructures urbanes, inclosa la muralla, el manteniment de la qual rebia el nom de «reparo de los muros», 'reparació dels murs'. Segons la tradició la direcció de la construcció de la muralla va recaure en els dos mestres de geometria, el romà Casandro i el francès Florí de Pituenga. L'estudi de l'estructura defensiva assenyala que es tracta d'una construcció afí, en la seva morfologia i poliorcètica, a les muralles de l'àmbit andalusí.

El caràcter militar de la muralla és eminentment defensiu i es va mantenir encara amb les reformes realitzades al segle segle xiv que la van reforçar.

És propietat de l'Estat espanyol i està gestionada per l'Ajuntament d'Àvila. Alguns trams, els que coincideixen amb alguns edificis com ara palaus i esglésies (entre elles la catedral), són privats.