Vista cap a l'interior de la cova gran

La cova, la descobrí al 1895 el marí mercant alemany Hermann Eberhard mentre feia una exploració de reconeixement dels terrenys que li havien estat cedits per colonitzar la Província d'Última Esperanza. Dins de la «gruta Eberhard», com s'anomenà en aquell temps la cova, es trobà pell, ossos i altres restes d'un animal extint, el Mylodon darwini, un herbívor de grans dimensions que s'extingí, probablement, a finals del plistocé. A més hi trobaren ossades humanes, pertanyents a la cultura paleoíndia que hauria habitat la cova fa 8.000 anys. Per la bona conservació de les restes del Mylodon, sobretot d'un tros de pell d'1 m², Eberhard decidí portar-les a Puerto Consuelo. L'any 1896, rebé la visita del geòleg i explorador polar suec Otto Nordenskjöld, que erròniament el classificà com a pertanyent al gènere Glossoteri. Nordenskjöld, al seu pas per Buenos Aires, donà a conéixer aquesta troballa de la Patagònia xilena i en els següents anys generà una sèrie d'excavacions, tant científiques com no. Una expedició britànica organitzada pel periòdic The Sun, sota el comandament de Hesketh Prichard, intentà trobar-ne un exemplar viu.[1][2][3]

La cova està envoltada d'un paisatge magnífic i es troba a 60 km al sud del Parque Nacional Torres del Paine, la qual cosa la converteix en parada obligada per a qui viatja des de o cap al parc.

A l'entrada de la cova major hi ha una rèplica de l'animal, semblant a un Mylodon, construïda al 1978 per Harold Krusell. El monument integra part del recorregut de la ruta de la Fi del Món.[4]