Meymand és un poble molt antic que es troba a prop de la ciutat de Shahr-e Babak a la província de Kerman, Iran. Es creu que Meymand és una residència humana principal a l'altiplà iranià, que es remunta a fa 12.000 anys. Molts dels residents viuen a les 350 cases excavades a mà entre les roques, algunes de les quals han estat habitades des de fa 3.000 anys. Al voltant del poble es troben gravats en pedra de gairebé 10.000 anys i dipòsits de ceràmica de gairebé 6.000 anys donen fe de la llarga història d'assentaments al lloc del poble.

Sobre l'origen d'aquestes estructures s'han suggerit dues teories: Segons la primera teoria, aquest poble va ser construït per un grup de la tribu ària entre els 800 i els 700 anys aC. i alhora amb l'època mediana. És possible que les estructures dels penya-segats de Meymand fossin construïdes amb finalitats religioses. Els adoradors de Mitra creuen que el sol és invencible i això els va guiar a considerar les muntanyes com a sagrades. Per tant, els talladors de pedra i els arquitectes de Meymand han establert les seves creences en la construcció dels seus habitatges. Basat en la segona teoria, el poble es remunta al segle II o III d.C. Durant l'era arsàcida, diferents tribus del sud de Kerman van emigrar en diferents direccions. Aquestes tribus van trobar llocs adequats per viure i es van establir en aquelles zones construint els seus refugis que es van convertir amb el temps en les cases existents. L'existència d'un lloc conegut com la fortalesa de Meymand, prop del poble, en el qual es van trobar més de 150 ossaris (receptacle d'ossos) de l'època sassànida, reforça aquesta teoria.

Les condicions de vida a Meymand són dures a causa de l'aridesa del terreny i de les altes temperatures als estius i als hiverns molt freds. La llengua local conté moltes paraules de les antigues llengües sassànides i pahlavi.

L'any 2005, Meymand va rebre el Premi Internacional Melina Mercouri UNESCO-Grècia per a la salvaguarda i gestió dels paisatges culturals (uns 20.000 dòlars).

El 4 de juliol de 2015, el poble es va afegir a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.