El fundador d'aquesta casa fou un dels fills i successors d'an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, el soldà an-Nàssir Hàssan, el qual va regnar en dues ocasions, primer entre el 1347-1351 i finalment entre 1354 i 1361. Quan va pujar al tron per primer cop només tenia tretze anys; de fet, el govern va estar a les mans de l'emir Mànjaq, que va dirigir el país fins al 1350, quan Hàssan el va arrestar. Un any després, el mateix Hàssan fou empresonat i el poder va passar al seu germà as-Sàlih Sàlih, fins que el va poder recuperar de nou el 1354. El seu govern es va desenvolupar amb contínues confrontacions amb els emirs.

La construcció de la madrassa va començar el 1356 i es va inaugurar el 1361, poc abans del seu assassinat a mans de Yalbughà al-Umarí, cap de l'exèrcit. El seu cos es va amagar i mai més es va trobar, per això no reposa al gran mausoleu que es va aixecar al mateix edifici. La construcció es va acabar després de la seva mort i desaparició, el 1363. Hàssan fou un personatge força controvertit i ja en l'època hom li retreia aspectes del seu comportament, així com la gran despesa i malbaratament de mitjans que va representar aixecar aquest gran monument, el més costós dels que s'havien construït al Caire.