El llac Turkana (fins al 1975 conegut com a llac Rudolf) és un llac endorreic de la vall del Rift, al nord de Kenya, amb el seu extrem més al nord creuant a Etiòpia. És el llac desert permanent més gran del món i el llac alcalí més gran del món. Per volum, és el quart llac salat més gran del món després del Mar Càspia, Issik Kul i el Llac Van, i entre tots els llacs ocupa el lloc 24.

Tot i que el llac s'ha utilitzat habitualment per al subministre d'aigua potable, la seva salinitat lleugerament salobre i els alts nivells de fluor, més alts que en l'aigua fluorada, el fan inadequat, i també ha estat una font de malalties propagades per aigua contaminada. Cada cop més, les comunitats a la vora del llac depenen de fonts subterrànies per a l'aigua potable. Els mateixos motius que la fan poc apta per a la beguda en limiten l'ús en regadiu. El clima és càlid i molt sec.

Els vents poden ser extremadament forts, ja que el llac s'escalfa i es refreda més lentament que la terra. Les tempestes sobtades i violentes són freqüents. Tres rius (l'Omo, el Turkwel i el Kerio) desemboquen al llac, però no té sortida, només perd aigua per evaporació. El volum i les dimensions del llac són variables. Per exemple, el seu nivell va baixar un 10 metres entre 1975 i 1993. Malgrat la manca de sortida, en ecologia sovint es considera que forma part o s'associa amb la conca del Nil per la seva connexió prehistòrica amb aquest sistema i les similituds en la seva fauna aquàtica.

A causa de la temperatura d'entre 27 i 31 graus centígrads, aridesa i inaccessibilitat geogràfica, el llac conserva el seu caràcter salvatge. Els cocodrils del Nil es troben en abundància. Les costes rocoses són la llar d'escorpins i escurçons echis. El llac és ric en peixos i la pesca és molt important per a l'economia local, però això es veu amenaçat per la caiguda del nivell de l'aigua i la sobrepesca. S'han descobert una gran quantitat de fòssils d'homínids a la zona que envolta el llac. La zona té pocs visitants, ja que està a dos dies amb cotxe des de Nairobi. El llac també és un límit imaginari del Rendille i Borana i Oromo amb la terra Turkana. La zona és principalment a base d'argila i és més alcalina que l'aigua de mar.

Els Parcs Nacionals del llac Turkana formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1997 i ampliat el 2001. El llac Turkana està ara amenaçat per la construcció de la presa Gilgel Gibe III a Etiòpia a causa de l'embassament del riu Omo que subministra la major part de l'aigua del llac.