El mont Kliutxevskoi (rus: Ключевска́я Со́пка, Kliutxevskaia Sopka o Ключевской, Kliutxevskoi) és un estratovolcà i la muntanya més elevada de la península de Kamtxatka. Amb una alçada de 4750 msnm és també el volcà en actiu més elevat d'Euràsia. El seu con, escarpat i simètric, s'eleva a un centenar de quilòmetres del mar de Bering. El volcà forma part dels volcans naturals de Kamtxatka, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El volcà presenta un cràter principal acompanyat de fins a 70 cràters secundaris i cons repartits pels seus vessants. S'han registrat més de 50 erupcions des de l'any 1700. L'any 1935 l'estació vulcanològica de Kamtxatka va establir-se a la seva base.

El Kliutxevskoi aparegué ara fa 6.000 anys. La seva primera erupció registrada fou l'any 1697, i des de llavors s'ha seguit registrant activitat de manera contínua, així com passa amb la majoria de volcans veïns. Va ser escalat per primer cop l'any 1788 per Daniel Gauss i dos altres membres de l'expedició Billings, i no es va tornar a escalar fins a l'any 1931, quan diferents escaladors van morir per culpa de la lava durant el descens. Com que actualment el perill de la lava es manté, es realitzen pocs ascensos.

El volcà es considera sagrat per alguns pobles indígenes, que el veuen com el punt en el qual el món va ser creat. Altres volcans de la regió tenen també una rellevància espiritual semblant, però el Kliutxevskoi n'és el més sagrat.