L'Avatxinski va sorgir cap a mitjans o finals del Plistocè. Fa trenta o quaranta mil anys, durant una brutal erupció, es va formar la caldera amb forma de ferradura oberta cap al sud-oest, alhora que els materials sorgits del volcà sepultaren una superfície de 500 km², inclòs l'emplaçament de l'actual ciutat de Petropàvlovsk-Kamtxatski. A l'interior d'aquesta caldera, es tornà a formar l'estratovolcà actual en dues fases: la primera s'inicià fa 18.000 anys i la segona, fa uns 7.000 anys.

La majoria de les erupcions de l'Avatxinski tenen un índex d'explosibilitat volcànica entre 1 i 3, però en alguns casos s'ha arribat fins al nivell 4, com ara en les erupcions del 25 de febrer del 1945, del 26 de març del 1926 i el 14 de març del 1927, o també la del 27 al 29 de juny del 1927, per citar-ne només les més recents. Algunes erupcions assoliren fins i tot el nivell 5, tal com s'ha calculat pels episodis del 5980 aC, del 4340 aC, del 3200 aC o l'erupció del 1500 aC. Una de les erupcions més recents, la del 13 al 30 de gener del 1991, va donar origen al dom actual, el volum del qual s'estima en deu milions de quilòmetres cúbics.[1] En total, des que es disposa de registres, el volcà ha entrat en erupció fins a 16 vegades, la darrera de les quals, el 2001.

Cap erupció va produir grans destrosses materials o víctimes humanes, però la proximitat dels volcans Avatxinski i Koriakski a la ciutat de Petropàvlovsk-Kamtxatski, la major població i capital del territori de Kamtxatka, així com la naturalesa explosiva de les seves erupcions va portar els vulcanòlegs a incloure ambdós, de manera conjunta, a la llista dels Volcans de la dècada.