长江

( Iang-Tsé )

El Iang-Tsé (en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé, Iang-Tse o Yangzi) és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental que neix al Tibet i desemboca a Xangai (Xina). En xinès simplificat s'escriu 扬子江, transliterat en pinyin com a Yángzǐ Jiāng.

Actualment és conegut també com a Chang Jiang (en xinès simplificat 长江, en pinyin Cháng Jiāng, escolteu (?·pàg.), que vol dir el Gran Riu. En tibetà és anomenat Drichu (འབྲི་ཆུ་), o Riu del iac femella. Altres noms que rep al llarg del seu recorregut són els següents: Dangqu (当曲), Tuotuo (沱沱河), Tongtian (通天河), Jinsha (金沙江) i, finalment, Yangzi (扬子江), que és com se'n diu del tram final entre Yangzhou i Zhenjiang a la província de Jiangsu, prop de la desembocadura.

Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, f...Llegeix més

El Iang-Tsé (en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé, Iang-Tse o Yangzi) és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental que neix al Tibet i desemboca a Xangai (Xina). En xinès simplificat s'escriu 扬子江, transliterat en pinyin com a Yángzǐ Jiāng.

Actualment és conegut també com a Chang Jiang (en xinès simplificat 长江, en pinyin Cháng Jiāng, escolteu (?·pàg.), que vol dir el Gran Riu. En tibetà és anomenat Drichu (འབྲི་ཆུ་), o Riu del iac femella. Altres noms que rep al llarg del seu recorregut són els següents: Dangqu (当曲), Tuotuo (沱沱河), Tongtian (通天河), Jinsha (金沙江) i, finalment, Yangzi (扬子江), que és com se'n diu del tram final entre Yangzhou i Zhenjiang a la província de Jiangsu, prop de la desembocadura.

Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès, Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. A França i Itàlia es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de la Xina, el riu Groc (en xinès: 黄河; pinyin: Huáng Hé).

És el riu més llarg d'Àsia (6.300 km) i el tercer del món després de l'Amazones i del Nil i el segon de més cabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.

El Iang-Tsé té més de 700 afluents; els principals són els rius Yalong, Min, Jialing, Tuo He, Han i Fushui.

És navegable en milers de quilòmetres. Permet per exemple que la ciutat més gran de la Xina, Chongqing, que és a més de 1.000 km terra endins, hi tingui un port. Té una gran importància econòmica, com a via de comunicació, com a font de recursos naturals (pesca, mineria) i com a font d'aigua potable per als regadius i la població.

Actualment s'hi està construint la presa de les Tres Gorges, una de les obres d'enginyeria més grans que s'han fet mai, i la presa hidroelèctrica més gran del món, que està tenint un gran impacte econòmic, social, ecològic i polític.

Els ports del Iang-Tsé són importants per l'origen cultural del sud de la Xina. L'activitat humana a l'àrea de les Tres Gorges es remunta 27 mil anys enrere, en l'origen del poble xinès. En el període de Primaveres i Tardors, Ba i Estat de Shu es trobaven al llarg de la part occidental del riu, que actualment abasta Sichuan, Chongqing i Hubei occidental. L'Estat de Chu es trobava al llarg de la part central del riu, corresponent a Hubei, Hunan, Jiangxi, i al sud d'Anhui. Wu i Yue es trobaven al llarg de la part oriental del riu, ara Jiangsu, Zhejiang, i Xangai. Tot i que la zona del riu Groc era més rica i més desenvolupada en aquell moment, el clima més suau i més pacífic entorn feien la zona del riu Iang-Tsé més apta per l'agricultura.

A partir de la dinastia Han, la regió del riu Iang-Tsé va esdevenir cada cop més important en l'economia de la Xina. L'establiment de sistemes de reg (el més famós és el de Dujiangyan, al nord-oest de Chengdu, construït durant el Període dels Regnes Combatents) va fer l'agricultura molt estable i productiva. A començaments de la dinastia Qing, la regió anomenada Jiangnan (que inclou la part sud de Jiangsu, la part nord de Zhejiang, i la part sud-est de l'Anhui), produïa entre la meitat i un terç dels ingressos de la nació.

Històricament, el Iang-Tsé va esdevenir la frontera política entre el nord de la Xina i sud de la Xina en diverses ocasions (vegeu història de la Xina) a causa de la dificultat de travessar el riu. Moltes batalles van tenir lloc al llarg del riu, la més famosa és la Batalla dels Penya-segats Rojos a 208 dC, durant el període dels Tres Regnes.

Políticament, Nanquín va ser la capital de la Xina en diverses ocasions, encara que la major part del temps el seu territori només comprèn la part sud-est de la Xina, com el Regne de Wu en el període dels Tres Regnes, la dinastia Jin, i països més petits en els períodes de les Dinasties del Nord i del Sud i de les Cinc Dinasties. Només la dinastia Ming ocupà la major part de la Xina i la seva capital a Nanquín, encara que més tard es va traslladar la capital a Pequín. La capital de la República de la Xina estigué a Nanquín en els períodes 1911-1912, 1927-1937 i 1945-1949.

Fotografies de:
Andrew Hitchcock - CC BY 2.0
Statistics: Position (field_position)
798
Statistics: Rank (field_order)
1911

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
237658419Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 3734

Google street view