ကန်တော့ပလ္လင်ဘုရား
( Gawdawpalin Temple )
El Temple de Gawdawpalin (birmà: ကန်တော့ပလ္လင်ဘုရား, Títol de l'alfabetització internacionalIPApostació internacional: (IPA)" lang="my-Latn-fonipa">[ɡɔ́dɔ̰pəlɪ̀ɰ̃ pʰəjá]) és un temple budista situat a Bagan, Myanmar. La construcció de la pagoda va començar el 1203 durant el regnat de Sithu I (1174–1211) i es va acabar el 26 de març de 1227 durant el regnat de Htilominlo (1211–1235). Amb 55 m (180 fts), el temple de Gawdawpalin és el segon temple més alt de Bagan. De manera similar al temple Thatbyinnyu, el temple té dos pisos d'alçada i conté tres terrasses inferiors i quatre terrasses superiors. El temple va ser molt danyat durant el terratrèmol de 1975 i va ser reconstruït els anys següents.
El temple Gawdawpalin pertany a l'estil del temple buit d'estil gu. A diferència de les estupes, el temple buit d'estil gu és una estructura que s'utilitza per a la meditació, el cu...Llegeix més
El Temple de Gawdawpalin (birmà: ကန်တော့ပလ္လင်ဘုရား, Títol de l'alfabetització internacionalIPApostació internacional: (IPA)" lang="my-Latn-fonipa">[ɡɔ́dɔ̰pəlɪ̀ɰ̃ pʰəjá]) és un temple budista situat a Bagan, Myanmar. La construcció de la pagoda va començar el 1203 durant el regnat de Sithu I (1174–1211) i es va acabar el 26 de març de 1227 durant el regnat de Htilominlo (1211–1235). Amb 55 m (180 fts), el temple de Gawdawpalin és el segon temple més alt de Bagan. De manera similar al temple Thatbyinnyu, el temple té dos pisos d'alçada i conté tres terrasses inferiors i quatre terrasses superiors. El temple va ser molt danyat durant el terratrèmol de 1975 i va ser reconstruït els anys següents.
El temple Gawdawpalin pertany a l'estil del temple buit d'estil gu. A diferència de les estupes, el temple buit d'estil gu és una estructura que s'utilitza per a la meditació, el culte devocional al Buda i altres rituals budistes. Els temples gu tenen dos estils bàsics: disseny "d'una cara" i disseny de "quatre cares", bàsicament una entrada principal i quatre entrades principals. També existeixen altres estils com ara cinc cares i híbrids. L'estil d'una cara va sorgir del Beikthano del segle II, i el de quatre cares del Sri Ksetra del segle VII. Els temples, les característiques principals dels quals eren els arcs apuntats i la cambra amb volta, es van fer més grans i grans durant el període Bagan. (Paràgraf sobre "Temples buits" copiat de Bagan).
Afegeix un nou comentari