El fort de Bahla —en àrab قلعة بهلاء, Qalʿat Bahlāʾ— és una de les quatre fortaleses històriques situades als peus del djebel Akhdar, a la ciutat de Bahla, en la zona més elevada d'Oman. Fou inscrit el 1987 a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO.

Fou construït entre el segle xiii i el XIV per la tribu dels Banu Nabhan que van dominar la regió de l'oasi per damunt els altres clans, des del segle xii fins a finals del segle xv. L'edifici és de tova o maó cru amb fonaments de pedra. Les torres tenen una alçada de 55 metres i a la cantonada sud-oest es troba la mesquita, que té un mihrab del segle xiv. El fort de Bahla, juntament amb les properes Nizwa i Izki, i al nord Rustaq, varen ser el centre de la resistència kharigita als dictàmens i directrius establerts pel califa Harun ar-Raixid.

L'edificació mai fou restaurada des de la seva construcció fins a l'any 1987, fet que ocasionà danys a les parets, sobre tot deguts a les pluges estacionals. Estava coberta per bastides i tancada al turisme des de feia molts anys. L'any següent a la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat, el 1988, va ser catalogat en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill. Els treballs de restauració es va començar en la dècada dels noranta i van finalitzar el 1999. Des de l'any 2004 es considera fora de perill.