Μετέωρα
( Els Meteors )
Tintin
The Meteora (/ˌmɛtiˈɔːrə/;[1] Greek: Μετέωρα, pronounced [meˈteora]) is a rock formation in central Greece hosting one of the largest and most precipitously built complexes of Eastern Orthodox monasteries, second in importance only to Mount Athos.[2] The six (of an original twenty four) monasteries are built on immense natural pillars and hill-like rounded boulders that dominate the local area. It is located near the town of Kalambaka at the northwestern edge of the Plain of Thessaly near the Pineios river and Pindus Mountains.
Els Meteors (en grec Μετέωρα, Metéora) són un conjunt de penyals coronats per monestirs ortodoxos situats a Grècia, prop de la vila de Kalambaka, a la plana de Tessàlia, vora el riu Peneu. El nom prové del grec ta metéora monastíria (τα μετέωρα μοναστήρια), 'els monestirs penjats'.
Classificats dins la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1988, es tracta d'unes construccions religioses que pengen, situades al capdamunt d'unes impressionants masses rocoses grises de conglomerat, esculpides per l'erosió, que fan pensar en les roques de Montserrat.
Els Meteors
El monestir de Varlaam, dalt d'un dels rocs dels Meteors, vist des de baix
Monestir de Sant Esteve
Monestir de RoussànouEls primers monjos que van habitar els estimballs dels Meteors (al segle xi) vivien en ermites dins de coves. Els primers monestirs daten del segle xiv. Es van construir com a recer per refugiar-se dels turcs i els albanesos. Antigament, només s'hi podia accedir mitjançant llargues cordes amb una cistella o una xarxa al final, amb què eren hissades les persones o les vitualles fins als monestirs. No fou fins als anys 20 del segle passat que es van tallar graons a les roques, accessibles des de ponts precaris situats a la roca massissa de més a la vora. Es fa difícil, doncs, d'imaginar com es van poder portar fins allà dalt els primers elements constructius.
Atanasi, foragitat del mont Atos, va fundar el Gran Meteor amb bona part dels seus fidels, i el seu exemple fou seguit per altres comunitats (fins a dues dotzenes en el moment de màxim apogeu, al segle xv) que van ocupar els penyals.
Un bon nombre de monestirs foren destruïts o ensorrats durant la Segona Guerra mundial per les tropes alemanyes, ja que s'hi refugiaven molts resistents grecs.
Avui dia només estan en funcionament sis d'aquests monestirs, habitats per comunitats de monjos o monges i visitats per un gran nombre de turistes, de manera que actualment serveixen essencialment com a museus. Són els següents:
Sant Nicolau (Αγιος Νικόλαος), Hàgios Nikólaos. Roussanou (''Ρουσάνου''). Varlaam. el Gran Meteor (Μεγάλο Μετέωρο), Megálo Metéoro), o monestir de la Transfiguració (Μονή Μεταμορφώσεως, Moní Metamorfóseos. la Santíssima Trinitat (Αγια Τριάδα), Hàgia Triada. Sant Esteve (Αγιος Στέφανος), Hàgios Stéfanos.
