Ja des dels temps neolítics, cèltics i romans, hi ha traces d'habitació al territori de Dinant. La primera menció escrita data de l'època de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht elegeix una residència a Dinant i fona l'església de Sant Vicenç. El 870, Carles II el Calb donà una part de l'administració al comtat de Namur, l'altra part al bisbe de Tongeren i després al bisbe de Lieja. En el segle xi, l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic concedeix diversos privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justícia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa època es va construir el primer pont de pedra al Mosa.

La seva posició estratègica al marge del Mosa va causar-li diverses saquejos. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gairebé va destruir la ciutat. El 1675, l'exèrcit francès va ocupar la ciutat. A la fi del segle xviii, els austríacs van ocupar-la fins a l'annexió per les tropes revolucionàries francesos el 1795. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. El darrere saqueig va ser el 1914 quan les tropes imperials alemanyes van executar 674 ciutadans dinantesos.