Context sobre República de la Xina

La República de la Xina (xinès tradicional: 中華民國, pinyin: Zhōnghuá Mínguó), també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan (xinès tradicional: 臺灣, xinès simplificat: 台灣, pinyin: Táiwān) o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental. El país limita amb la República Popular de la Xina (RPX) al nord-oest, amb el Japó al nord-est i amb les illes Filipines al sud. L'illa principal de Taiwan té una superficie total de 35.808 quilòmetres quadrats, amb serralades que dominen les dues quartes parts del territori oriental i amb planes que ocupen el restant occident, el qual es troba densament urbanitzat i poblat. Taipei és la capital provincial de iure i nacional de facto, tot i que el municipi més populós és Nova Taipei. Altres municipis importants són Taitxung, Kaohsiung, Taoyuan i Tainan. Amb 23,7 milions d'habitants, la república de la Xina és un dels estats amb més densitat de població d...Llegeix més

La República de la Xina (xinès tradicional: 中華民國, pinyin: Zhōnghuá Mínguó), també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan (xinès tradicional: 臺灣, xinès simplificat: 台灣, pinyin: Táiwān) o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental. El país limita amb la República Popular de la Xina (RPX) al nord-oest, amb el Japó al nord-est i amb les illes Filipines al sud. L'illa principal de Taiwan té una superficie total de 35.808 quilòmetres quadrats, amb serralades que dominen les dues quartes parts del territori oriental i amb planes que ocupen el restant occident, el qual es troba densament urbanitzat i poblat. Taipei és la capital provincial de iure i nacional de facto, tot i que el municipi més populós és Nova Taipei. Altres municipis importants són Taitxung, Kaohsiung, Taoyuan i Tainan. Amb 23,7 milions d'habitants, la república de la Xina és un dels estats amb més densitat de població del món, és populós i econòmicament poderós i a més és un dels estats sense presència a l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Els pobles indígenes taiwanesos han poblat l'illa de Taiwan des de fa vora 6.000 anys. El segle xvii, la colonització parcial de l'illa per part dels Països Baixos va obrir la porta a la immigració de l'ètnia han. Després del breu període del regne de Tungning, el qual ocupà una xicoteta porció al sud-oest de l'illa, Taiwan fou annexionada l'any 1683 a l'Imperi xinès, sent posteriorment cedida a l'Imperi del Japó l'any 1895. Després de la derrota del Japó l'any 1945, la república de la Xina, estat successor de l'imperi xinés, va prendre el control de l'illa amb el beneplàcit dels aliats de la segona guerra mundial. Amb la represa de la Guerra Civil xinesa, la república va perdre el territori continental, el qual va passar a estar sota control del Partit Comunista de la Xina, que va fundar la República Popular de la Xina, mentres que el govern legitim d'aleshores va fugir a Taiwan l'any 1949. Tot i que la república de la Xina continua declarant-se com la representant legitima de la Xina, des de 1950 el seu control efectiu es limita només a l'illa de Taiwan i les xicotetes illes del seu voltant.

A principis de la dècada de 1960, Taiwan va entrar en un període d'industrialització i creixement econòmic ràpid anomenat el "miracle taiwanès". A finals de la dècada de 1980 i principis de la dècada de 1990, el país va viure una transició entre una dictadura militar de partit únic a una democràcia semipresidencialista amb multiples partits. L'economia industrial taiwanesa, industrial i amb un fort mercat exterior, és la 21a del món, amb sectors claus com la metalurgia, la maquinària, l'electrònica i la producció de químics. Taiwan és un país desenvolupat, sent el 15é per PIB. Té altes valoracions internacionals en matèries com les llibertats civils i polítiques, l'educació, la sanitat i el desenvolupament humà.

L'estatus polític de Taiwan encara roman incert. La república de la Xina va deixar de ser membre de l'ONU en ser expulsada i reemplaçada per la delegació comunista l'any 1971. La República Popular de la Xina reclama l'illa de Taiwan com a part integrant del seu territori, alhora que rebutja qualsevol tracte diplomàtic amb països que reconeguen la república de la Xina. Taiwan manté relacions diplomàtiques oficials amb 14 dels 193 països membres de l'ONU i també amb el Vaticà. Les organitzacions internacionals on la RPX participa també rebutgen la participació de Taiwan o només li ho permeten com a organisme sub-nacional. Taiwan es un estat membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic (APEC) i del Banc Asiàtic de Desenvolupament sota diferents denominacions. Els països propers i amb importants lligams econòmics mantenen relacions diplomàtiques de manera no oficial mitjançant oficines de representació i altres institucions que funcionen com a ambaixades i consulats de facto. Nacionalment, la principal matèria de divisió social i política és la qüestió de la reunificació de les dues Xines, defensada pel Kuomingtang, o la independència de Taiwan, defensada pel Partit Progressista Democràtic, així com la promoció del nacionalisme xinès o el nacionalisme taiwanès.

Més sobre República de la Xina

Informació bàsica
  • Moneda Nou dòlar de Taiwan
  • Nom natiu 中華民國
  • Codi de trucada +886
  • Domini d'Internet .tw
  • Mains voltage 110V/60Hz
  • Democracy index 8.94
Population, Area & Driving side
  • Població 23593794
  • Àrea 36193
  • costat de conducció right
Història
  • Història de la Xina Història de la Xina Història de la Xina ANTIGA 3 Augustos i 5 Emperadors Dinastia Xia 2100–1600 aC Dinastia Shang 1600–1046 aC Dinastia Zhou 1045–256 aC  Zhou Occidental  Zhou Oriental    Primaveres i Tardors    Regnes Combatents IMPERIAL Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC Dinastia Han 206 aEC–220 EC   Han Occidental   Dinastia Xin   Han Oriental Tres Regnes 220–280   Wei, Shu i Wu Dinastia Jin 265–420   Jin Occidental 16 Regnes
    304–439   Jin Oriental D. Meridionals i Septentrionals
    420–589 Dinastia Sui 581–618 Dinastia Tang 618–907   ( Segon Zhou 690–705 ) 5 Dinasties &
    10 Regnes

    907–960 Dinastia Liao
    907–1125 Dinastia Song...Llegeix més
    Història de la Xina Història de la Xina Història de la Xina ANTIGA 3 Augustos i 5 Emperadors Dinastia Xia 2100–1600 aC Dinastia Shang 1600–1046 aC Dinastia Zhou 1045–256 aC  Zhou Occidental  Zhou Oriental    Primaveres i Tardors    Regnes Combatents IMPERIAL Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC Dinastia Han 206 aEC–220 EC   Han Occidental   Dinastia Xin   Han Oriental Tres Regnes 220–280   Wei, Shu i Wu Dinastia Jin 265–420   Jin Occidental 16 Regnes
    304–439   Jin Oriental D. Meridionals i Septentrionals
    420–589 Dinastia Sui 581–618 Dinastia Tang 618–907   ( Segon Zhou 690–705 ) 5 Dinasties &
    10 Regnes

    907–960 Dinastia Liao
    907–1125 Dinastia Song
    960–1279   Song del Nord Xia Occ.   Song del Sud Jin Dinastia Yuan 1271–1368 Dinastia Ming 1368–1644 Dinastia Qing 1644–1911 MODERNA República de la Xina 1912–1949 República Popular
    de la Xina

    Des del 1949 República de
    la Xina
    (Taiwan)
    Des del 1945

    La història de la República de la Xina (Xinès tradicional: 中華民國, Xinès simplificat: 中华民国, pinyin: Zhōnghuá Mínguó) comença amb la Revolució Xinhai que, enderrocant la dinastia Qing, al poder des de 1644, va posar fi a gairebé més de dos mil anys d'Imperi.

    Des dels seus inicis, però, la història de la Xina republicana fou turbulenta; durant els primers anys de la República, la Xina va patir el desordre dels senyors de la guerra i, igual com en els darrers temps de l'Imperi, el domini dels poders colonials europeus. El 1928, la Xina fou unificada, si més no nominalment, pel poder del Kuomintang (KMT), cosa que li va permetre iniciar un procés d'industrialització i de modernització; ara bé, aviat va començar una nova era de conflictes motivada per l'enfrontament del Partit Comunista Xinès contra el govern del Kuomintang,[1] per les accions dels darrers senyors de la guerra i, sobretot, per la lluita contra l'imperialisme japonès, la qual va dur a l'esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa (1937-1945).[2]

    El 1949, el triomf del Partit Comunista en la Guerra Civil [3] van obligar el govern del Kuomingtang a refugiar-se a l'illa de Taiwan, on va continuar l'existència de la República de la Xina,[4] enfrontada a la República Popular de la Xina proclamada per Mao Zedong a la Xina continental. Des de 1949, els dos estats xinesos han pugnat per aconseguir ser reconeguts com l'únic i legítim govern de la Xina.

    En un principi, a Taiwan, la República de la Xina va continuar sent un sistema de partit únic dominat pel Kuomingtang, fins que, el 1987, es va evolucionar cap a la democràcia i el multipartidisme.

    Les dues Xines

    Un cop acabada la Guerra Civil Xinesa,[5]els comunistes s'apoderessin de tota la Xina continental, i les forces del Kuomintang, dirigides per Chian Kai-shek, es retiressin a l'illa de Taiwan, hi ha dos estats, la República Popular de la Xina, proclamada per Mao Zedong el 1949, i la República de la Xina, continuada a Taiwan per Chiang i els seus successors, que lluiten per ser reconeguts com a l'únic i legítim govern de la Xina, un país únic i indivisible del qual, com és obvi, Taiwan també en forma part. Lògicament, cadascun dels dos estats xinesos veu l'altre com una entitat espúria que, sense tenir-hi cap dret, li usurpa el nom i una part del territori.

    La continuïtat del règim del Kuomintang a Taiwan fou possible, principalment, gràcies a la intervenció dels Estats Units que protegiren l'illa d'una invasió per part de la Xina continental, sobretot d'ençà de l'esclat de la Guerra de Corea on Mao hi donà suport al partit comunista.[6]

    En el llenguatge polític de la dècada de 1950, es parlava de l'existència d'una Xina comunista i d'una Xina nacionalista dita també Xina lliure malgrat el caràcter dictatorial del govern de Taiwan.

    En un principi, els governs que reconeixien la República Popular de la Xina eren només la Unió Soviètica, el Bloc de l'Est, el Moviment de Països No Alineats i, a partir de 1950, el Regne Unit, mentre que els Estats Units i els països occidentals mantenien relacions amb la República de la Xina. Tanmateix, durant el decenni de 1960, va produir-se la Ruptura Sinosoviètica en què s'arribà a un enfrontament cada cop més fort entre la República Popular de la Xina i l'URSS. Per això, el president dels Estats Units Richard Nixon va decidir aprofitar l'enemistat entre els dos grans règims comunistes, que va arribar al seu nivell més alt vers 1970, amb fets com ara l'Incident de l'illa de Zhenbao, per iniciar una política d'apropament a la Xina popular amb la idea de trobar així un important aliat contra l'URSS. El resultat d'aquest apropament a Pequín fou que, el 1971, l'Assemblea General de l'ONU va decidir reconèixer com a representants de la Xina els delegats de la República Popular, fins aleshores exclosos de l'organisme internacional, i expulsar els delegats de la República de la Xina, reconeguts fins aleshores.

    Situació actual

    Avui dia, tant la República Popular de la Xina com la República de la Xina continuen sense reconèixer-se oficialment com a estats sobirans perquè tant a Pequín com a Taipei es considera que només hi ha una sola Xina.

    La República Popular de la Xina no accepta de cap manera que, a nivell internacional, la República de la Xina rebi el tractament de país independent. Per això, qui vulgui establir relacions diplomàtiques amb Pequín ha de trencar qualsevol relació amb Taipei, com també Pequín usa la seva influència diplomàtica per evitar que la República de la Xina pugui participar oficialment en esdeveniments mundials com ara els Jocs Olímpics. Seguint en aquesta línia, la premsa de la Xina continental mai no parla de la República de la Xina sinó de la "província xinesa de Taiwan" o de l'"autoritat de Taiwan". A més, legalment, la República Popular de la Xina té l'objectiu de reunificar la Xina, és a dir, de recuperar Taiwan.

    Al seu torn, en teoria, la República de la Xina també reivindica la sobirania sobre tot el país, és a dir, també sobre les províncies continentals; ara bé, a la pràctica, no fa res per assolir aquest objectiu, mentre que, de manera no oficial, proposa admetre l'existència de dues Xines o, fins i tot, de dos països diferents: Taiwan i la Xina.

    Democratització

    Després de la mort del president Chiang Ching-kuo (1988), el seu successor Lee Teng-hui va continuar el procés de democratització i de cessió del poder als nadius de Taiwan. El 1991, va arribar la democràcia quan l'Antiga Assemblea Nacional, amb els seus diputats perpetus de les províncies continentals, fou dissolta i se'n convocà una de nova elegida lliurement pels ciutadans de Taiwan; a més, el 1994 també s'establí l'elecció popular pels taiwanesos del President la República de la Xina, tal com s'ha fet des de 1996.

    Per altra banda, el president Lee va començar un procés de recuperació de la identitat pròpia de Taiwan deixant de banda el discurs nacional xinès, així, s'aboliren les restriccions a l'ús del taiwanès als mitjans de comunicació i a l'escola.

    Tanmateix, la democratització de Taiwan va tenir alguns problemes, com ara que, en els primers moments, sent encara il·legals els partits de l'oposició, els seus dirigents podien presentar-s'hi manifestant que rebutjaven tant el comunisme com la independència de Taiwan com també sense finançar-se la campanya mitjançant el partit, la qual cosa va dur alguns polítics a demanar préstecs a grups de poder o, fins i tot, a màfies, i així es va originar una greu corrupció.

    L'independentisme taiwanès  Bandera de la República de la Xina (1912-1928).

    Després que, el 1945, el domini sobre Taiwan passés del Japó a la Xina, molts taiwanesos van trobar la nova administració xinesa, caracteritzada per la seva ineficàcia i corrupció, tan opressiva com abans ho havia estat la japonesa i, per tant, consideraven l'annexió a la Xina no pas com un alliberament sinó com un simple canvi d'amo.

    Les tensions entre els taiwanesos i el govern xinès van manifestar-se el 28 de febrer de 1947, és a dir, quan la República de la Xina encara dominava el continent, en l'esclat de l'Incident 228 (xinès: 二二八事件; pinyin: èr èr bā shìjiàn, Peh-ōe-jī:Jī-jī-pat sū-kiāⁿ), un alçament antigovernamental a Taiwan que les autoritats del Kuomintang van reprimir amb extraordinària duresa amb tropes enviades des del continent; després, va venir un règim de terror amb el resultat de molts taiwanesos, bastants d'ells vinculats a les elits polítiques, socials, intel·lectuals i econòmiques de l'illa, empresonats, morts o "desapareguts"; aquesta brutal repressió va acarnissar-se també amb els continentals sospitosos de simpaties amb el comunisme. Per altra banda, fins a les reformes democràtiques de la dècada de 1990, el poder de l'estat era en gran part monopolitzat pels continentals fugits a l'illa el 1949 i els seus descendents.

    Mentre va estar vigent la llei marcial, és a dir, fins a 1987, plantejar la possibilitar de proclamar la independència de Taiwan estava prohibit, ja que això entrava en contradicció amb la doctrina oficial que l'objectiu de la República de la Xina era assolir la reunificació nacional recuperant el domini de les províncies continentals; per això, els independentistes taiwanesos, representants d'un dels principals moviments polítics de l'oposició democràtica al règim del Kuomintang, havien de triar entre la clandestinitat o l'exili, principalment als Estats Units o al Japó.

    Després de la democratització, la causa de la independència de Taiwan va poder passar a ser defensada obertament dins de l'illa, i foren molt importants els èxits electorals del Partit Demòcrata Progressista, defensor de l'independentisme.

    El principal obstacle per proclamar la independència de Taiwan, que, òbviament, duria a la desaparició de la República de la Xina que es quedaria sense cap territori on governar, no es troba pas en els xinesos de l'illa, sinó en l'actitud de la República Popular de la Xina que, considerant Taiwan com un territori xinès més, no està disposada a acceptar de cap manera que l'illa esdevingui un país diferent de la Xina.

    Així, el 1996, davant la possibilitat de la reelecció a Taiwan com a president de Lee Teng-hui, defensor de la independència de l'illa malgrat ser aleshores un dirigent del Kuomintang, la República Popular de la Xina va començar a dur a terme unes maniobres militars a l'estret de Taiwan, exhibint-hi els seus míssils balístics, cosa que es va interpretar com una coacció als ciutadans taiwanesos convocats a les urnes. En resposta, el president dels Estats Units Bill Clinton van enviar una força operativa a la zona que va obligar els xinesos a posar fi a les maniobres. I, segurament com a gest de rebuig a la coacció xinesa, Lee Teng-hui va guanyar les eleccions per àmplia majoria.

    Així doncs, com que una possible independència de Taiwan podria dur a una intervenció xinesa a l'illa en la qual també s'hi podrien veure implicats d'altres països com ara els Estats Units i el Japó, l'actitud de la comunitat internacional consisteix a defensar la continuïtat de l'actual estat de coses.

    El 2022 es va anunciar que s'allargaria el servei militar obligatori de quatre mesos a un any, davant l'amenaça de la Xina continental.

    Bianco, Lucien. Les origines de la révolution chinoise, 1915-1949 (en francès). 3a edició. París: Gallimard, 2007, p. 231. ISBN 9782070306428.  Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 333-337. ISBN 978-84-7290-555-9.  Gernet, Jacques. Le monde chinois 3. L'époque contemporaine XXè siècle (en francès). París: Armand Colin, 2005, p. 62-63. ISBN 978-2-266-16314-1.  Paulès, Xavier. La République de Chine (en francès). París: Les Belles Lettres, 2019, p. 165-170. ISBN 978-2-251-44945-6.  Frèches, José. Érase una vez China. De la Antigüedad al siglo XXI (en castellà). Madrid: Espasa Calpe, 2006, p. 383. ISBN 84-670-2215-9.  Spence, Jonathan D. The Search for Modern China (en anglès). Nova York: W.W. Norton & Company Inc., 1991. ISBN 0-393-30780-8. 
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
你好
Món
世界
Hola món
你好世界
Gràcies
谢谢
Adéu
再见
是的
No
Com estàs?
你好吗?
Bé gràcies
好的,谢谢
Quant costa?
多少钱?
Zero
Un

On puc dormir a prop de República de la Xina ?

Booking.com
489.483 visites en total, 9.196 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 121 visites avui.