Context sobre Mauritània

Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica. Limita al sud-oest amb el Senegal, a l'est i el sud-est amb Mali, al nord-est amb Algèria i al nord-oest amb el territori del Sàhara Occidental annexionat pel Marroc. A l'oest, té una extensa costa banyada per l'oceà Atlàntic. La capital i ciutat més poblada n'és Nouakchott, localitzada a la costa atlàntica.

Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica. Limita al sud-oest amb el Senegal, a l'est i el sud-est amb Mali, al nord-est amb Algèria i al nord-oest amb el territori del Sàhara Occidental annexionat pel Marroc. A l'oest, té una extensa costa banyada per l'oceà Atlàntic. La capital i ciutat més poblada n'és Nouakchott, localitzada a la costa atlàntica.

Més sobre Mauritània

Informació bàsica
  • Codi de trucada +222
  • Domini d'Internet .mr
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 3.92
Population, Area & Driving side
  • Població 4614974
  • Àrea 1030700
  • costat de conducció right
Història
  • Mauritània va néixer d'un regne amazic, Mauretània, cap al segle iii. La seva població descendia del Regne de Ghana de l'antiguitat i era majoritàriament d'ètnia negra. L'arribada dels àrabs, però, els va sotmetre a l'esclavatge i va forçar-los a convertir-se a l'islam fins al segle xviii. La política estava en mans dels senyors locals, aliats amb clans guerrers per al control de la terra.

    El colonialisme va portar els portuguesos, els holandesos i els francesos a terres mauritanes, a la recerca d'or i d'esclaus. Van ser aquests darrers qui es van establir, en la seva lluita per crear un imperi continu que trenqués l'hegemonia imperialista anglesa al continent. Les fronteres definitives van traçar-se el 1904 amb un acord entre l'estat espanyol i el francès.[1]

    El país va independitzar-se el 1960.[2] La segona meitat del segle xx va estar marcada per successius cops d'estat i el domini d'un partit únic, que no s'ha extingit malgrat la convocatòria oficial d'eleccions democràtiques des del 1991. La vida política mauritana va estar dominada pel Parti du Rassamblement de Mauritanie (més tard, Partit Popular de Mauritània, PPM), que va vèncer en les eleccions de 1959.[3] El seu líder era Mukthar Uld Dada, que va ser nomenat president el 1960 i va exercir el càrrec durant 18 anys; la seva aventura sahariana, amb la lluita contra els sahrauís i les successives derrotes, va provocar la seva deposició per l'exèrcit el 1978, encapçalat per Uld Jaidala. L'esclavatge havia estat abolit el 1905, i es va confirmar el 1960, però de fet va subsistir i fou altre cop abolit el 1980. El 1983, els grups d'ètnia negra (els kewri) van fundar les Forces d'Alliberament Africanes de Mauritània, FLAM, que inicialment pretenien crear un estat negre independent al sud de Mauritània; van fer diversos atacs des de Senegal, especialment als darrers anys de la dècada dels vuitanta, però més tard van modificar els seus plantejaments i es van erigir en força democràtica contra el sistema.

    ...Llegeix més

    Mauritània va néixer d'un regne amazic, Mauretània, cap al segle iii. La seva població descendia del Regne de Ghana de l'antiguitat i era majoritàriament d'ètnia negra. L'arribada dels àrabs, però, els va sotmetre a l'esclavatge i va forçar-los a convertir-se a l'islam fins al segle xviii. La política estava en mans dels senyors locals, aliats amb clans guerrers per al control de la terra.

    El colonialisme va portar els portuguesos, els holandesos i els francesos a terres mauritanes, a la recerca d'or i d'esclaus. Van ser aquests darrers qui es van establir, en la seva lluita per crear un imperi continu que trenqués l'hegemonia imperialista anglesa al continent. Les fronteres definitives van traçar-se el 1904 amb un acord entre l'estat espanyol i el francès.[1]

    El país va independitzar-se el 1960.[2] La segona meitat del segle xx va estar marcada per successius cops d'estat i el domini d'un partit únic, que no s'ha extingit malgrat la convocatòria oficial d'eleccions democràtiques des del 1991. La vida política mauritana va estar dominada pel Parti du Rassamblement de Mauritanie (més tard, Partit Popular de Mauritània, PPM), que va vèncer en les eleccions de 1959.[3] El seu líder era Mukthar Uld Dada, que va ser nomenat president el 1960 i va exercir el càrrec durant 18 anys; la seva aventura sahariana, amb la lluita contra els sahrauís i les successives derrotes, va provocar la seva deposició per l'exèrcit el 1978, encapçalat per Uld Jaidala. L'esclavatge havia estat abolit el 1905, i es va confirmar el 1960, però de fet va subsistir i fou altre cop abolit el 1980. El 1983, els grups d'ètnia negra (els kewri) van fundar les Forces d'Alliberament Africanes de Mauritània, FLAM, que inicialment pretenien crear un estat negre independent al sud de Mauritània; van fer diversos atacs des de Senegal, especialment als darrers anys de la dècada dels vuitanta, però més tard van modificar els seus plantejaments i es van erigir en força democràtica contra el sistema.

    El 1989 i 1990, el govern va deportar massivament els que anomenava senegalesos establerts a Mauritània, però que en realitat eren en gran part kewris. Al mateix temps, Senegal va expulsar els magribins que vivien al país, principalment magribins negres. El 1990, uns tres mil kewris foren detinguts a les principals ciutats mauritanes, incloent-hi membres de les forces armades, que foren acusats de planejar un cop d'estat; dotzenes de detinguts foren executats sense judici. El 1991, el president Taya va decidir establir el multipartidisme, però no per això es van aturar les execucions i les detencions arbitràries; els responsables en foren amnistiats el 1993. En aquest any, uns seixanta mil kewris havien fugit al Senegal. En les eleccions del 1994 va triomfar el partit governamental PRDS, però al sud del país va tenir molta força l'opositor UFD (Unió de Forces Democràtiques), de base kewri. El 1995, es va establir una organització comuna de negres i magribins blancs anomenada Acció pel Canvi, dirigida per l'antic secretari general de la UFD, Messaoud Ould Boulkheir. En les eleccions de 1996, la UFD va perdre bastants escons en llocs on tradicionalment era majoria, i el seu cap, Uld Dada, va acusar el govern de frau i es va retirar de la segona volta. En les presidencials del 1997 l'oposició, agrupada en el Front Popular (format per la UFD, Acció pel Canvi, L'Altala, Aliança pel Canvi i el Progrés, i la Unió per la Democràcia i el Progrés) va rebutjar participar-hi, i Taya fou elegit president sense rival. Abdallahi va arribar al poder amb la seva victòria a les eleccions de març de 2007 i va substituir una junta militar que havia governat l'estat després de derrocar en un cop d'estat el president Muauia Uld Taya (1984-2005).

    El 6 d'agost de 2008, el president de Mauritània, Sidi Mohamed Uld Cheij Abdallahi, el primer ministre, Yahya Uld Ahmed el Waghef, i el ministre de l'Interior, van ser detinguts pels caps de l'exèrcit.[4]

    «Secret Agreement between Spain and France concerning Morocco, signed in Paris, 3 October 1904» (en anglès). Handloff, Robert E. Mauritania: A Country Study (en anglès). Federal Research Division, 1988.  «Les partis politiques de Mauritanie (1945-1993) .Pierre Robert Baduel.» (en francès). Notícia a l'Avui
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Mauritània ?

Booking.com
487.394 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 20 visites avui.