La Conca Badwater és una conca endorreica al Parc Nacional de la Vall de la Mort, a Califòrnia (Estats Units), cèlebre per ser el punt més baix de l'Amèrica del Nord, amb una altitud de 86 m sota el nivell del mar. Aquest punt més baix es troba a només 122 quilòmetres del punt més elevat dels 48 estats adjacents dels Estats Units, el Mont Whitney.

La conca conté una bassa d'"aigua no potable" per la gran quantitat de sals acumulades dels voltats -d'aquí ve el seu nom en anglès- que acull diversa fauna i flora, incloent salicorns, insectes aquàtics i cargols Badwater.

Al costat de la bassa, on l'aigua no és sempre present a la superfície, la repetició dels cicles congelació-desgel i evaporació va transformant la crosta fina de sal en formes hexagonals com als ruscs.

De fet, la bassa en si mateixa no és el punt més baix de la conca: el punt més baix (que és només una mica inferior) es troba a uns quants quilòmetres cap a l'oest i varia la seva posició. De totes maneres, les superfícies de sal són perilloses de travessar (en molts casos són només una escorça prima blanca sobre el fang), de manera que el rètol és a la bassa. Sovint és erròniament descrit com el punt més baix de l'hemisferi occidental, tot i que aquest punt més baix és la Laguna del Carbón a l'Argentina, situat a 105 metres sota el nivell del mar.