El diable en una pàgina del còdex.

La llegenda deia que l'autor del còdex Gigas fou condemnat a ser emparedat viu per un greu crim. I per tal que la pena li fos perdonada, el monjo proposà d'escriure l'obra en una sola nit, per a glòria del seu monestir.

Per a poder complir la seva promesa, va haver de demanar ajuda al diable. Una vegada acabat el treball, el monjo, com a reconeixement, va incloure dissimuladament un retrat del seu «ajudant» en el manuscrit. El 1594, l'emperador Rodolf II salvà el manuscrit gegant del monestir de Broumov, incorporant-lo a les seves col·leccions d'objectes rars.

L'any 1648, a la fi de la Guerra dels Trenta Anys, la Bíblia del diable fou presa com a botí de guerra per les tropes del general suec Hans Christoff von Königsmarck quan van atacar Praga i prengueren el castell de Praga i s'apoderaren de les col·leccions rudolfines. De llavors ençà, la Bíblia és custodiada a la Biblioteca Reial d'Estocolm, conjuntament amb altres objectes d'art de la cèlebre Kunstkammer de Prague de l'emperador Rodolf II (1552-1612). Els soldats també prengueren el còdex Argenteus, compost de lletres d'argent i or i creat a la fi de l'any 750, i que actualment és a Uppsala (al centre de Suècia). D'ençà del segle xvii, el còdex Gigas ha sortit de territori suec tan sols en dues ocasions, per a anar al Metropolitan Museum de Nova York el 1970, i a Berlín.