Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants. Fundada el 4 de març de 1837, està localitzada a l'estat d'Illinois, a la costa oest del llac Michigan. Avui, la ciutat de Chicago és el segon centre financer més important dels Estats Units, després de Nova York, i el segon centre industrial més important després de Los Angeles. La producció anual de productes i serveis a la regió metropolitana de Chicago és aproximadament de 150.000 milions de dòlars nord-americans.

Chicago posseeix el tercer sistema d'educació pública més gran dels Estats Units, i el cinquè de l'Amèrica del Nord, (després de la Ciutat de Mèxic, Nova York, Los Angeles i Toronto). Les universitats més importants són la Universitat de Chicago i la Northwestern University, ambdues molt reconegudes a l'àmbit mundial, i la Universitat d'Illinois, la qual és líder mundial en recerca mèdica.

Fundació

Està situada al nord dels Estats Units d'Amèrica i banyada pel llac Michigan.

Segons els relats dels exploradors espanyols del segle xvii, els indis d'Illinois, els Potawatomi, van ser els primers que van reclamar un territori que van anomenar "Chicaugou", que significa poderós, fort o gran, i que va ser utilitzada per molts caps de tribus per significar que eren "grans" caps. El 1795, l'àrea va ser cedida pels Natius Americans als EUA pel Tractat de Greenville per a la seva utilització militar.

Els primers exploradors europeus a posar el peu en el lloc destinat a convertir-se en Chicago van ser Louis Jolliet i Jacques Marquette. Els dos exploradors van ser comissionats pel govern francès el 1673. El pare Marquette va tornar a la zona només un any després per a establir-hi una missió índia. El primer colonitzador europeu de Chicago, Jean Baptiste Pointe du Sable, va arribar a la zona cap al 1780. Es va casar amb una índia Potawatomi anomenada Kittihawa i amb la qual va tenir dos fills, en Jean i na Susanne. El 1779, van marxar de Peoria i va explorar el nord fins a una zona anomenada Eschikagou, (Chicago) pels indis. Du Sable, reconeixent el seu potencial, va decidir instal·lar-se a Chicago i va construir el primer habitatge permanent a la riba del riu.[1] Allí va establir un lloc comercial que es va convertir en el principal punt de subministrament per als comerciants. L'establiment de Du Sable va prosperar molt i ell es va fer bastant ric. El 1796 va néixer una neta, que fou la primera persona nascuda a la recent creada Chicago. Encara que Chicago va patir una sèrie de problemes, incloent-hi la massacre de Fort Dearborn per una tribu d'indis hostils i la Guerra de 1812 entre els Estats Units i Gran Bretanya, va aconseguir mantenir les seves possessions territorials i expandir els seus límits.

Desenvolupament

La ciutat, amb 35 habitants en 1833,[2] amb el desenvolupament del ferrocarril i la línia Illinois-Michigan (el 1848 es van construir les línies Illinois i Míchigan, interconnectant els Grans Llacs amb el ric Mississipí), Chicago es va fer el líder en la indústria ramadera, de llenya i de blat. Es va córrer la veu que la ciutat estava plena d'oportunitats, i a mitjans de la dècada de 1850, arribaven cent mil immigrants a la ciutat, anualment buscant terra i feina. El 1860, Chicago va acollir la Convenció Nacional Republicana que va nomenar Abraham Lincoln com a candidat presidencial. Un any després, durant el seu mandat, va començar la Guerra Civil. Chicago, l'època de la postguerra, va ser imparable. Va créixer la població, es van duplicar els enviaments de cereal i els comerciants van prosperar, arribant a 300.000 habitants en 1871.[2]

El 10 d'octubre de 1871, el Gran Incendi de Chicago va destruir la major part de la zona central de la ciutat. Va començar al districte fuster de la zona oest de la ciutat. Diuen que la vaca de Mrs. O'Leary va colpejar un llum de querosè que va iniciar l'incendi. Pel 10 d'octubre, el foc havia destruït gairebé 6,5 km de la ciutat, es va endur almenys 250 vides i va deixar a 100.000 residents sense llar. Més de 17.000 edificis van ser destruïts i les propietats malmeses es van estimar en 200 milions de dòlars. Després de l'incendi, va sorgir un Chicago més gran. Arquitectes de fama internacional van anar a la ciutat per a la seva reconstrucció. En pocs anys, Chicago va ressorgir i va ser triada per a acollir la World Columbian Exposition del 1893 amb vint-i-set milions de visitants.[3]

Chicago en els segles XX i XXI  Michigan Boulevard. Principis del segle xx.

El 1933 i el 1934 s'hi va organitzar la Fira Mundial de Chicago, coneguda com "Un segle de progrés", amb una societat no lucrativa el gener de 1928. La seva finalitat era celebrar una fira mundial a Chicago el 1933. L'exposició "Un segle de progrés" va ser ideada com un centenari, commemorant així, la ciutat de Chicago i un testimoniatge dels assoliments científics i industrials d'aquest temps. Situada al sud de Navy Pier (Moll De L'Armada), a Chicago, Aquesta exposició, "Century of Progress", tenia 112 hectàrees a la riba del Llac i estava constituïda per dues llacunes artificials i per Notherly Island. La fira es va inaugurar el 27 de maig de 1933 amb l'encesa de llums amb els llamps de l'estrella Arcturus. Els llamps es van concentrar en cèl·lules fotoelèctriques en una sèrie d'observatoris astronòmics i després es van transformar en energia elèctrica que es va transmetre a Chicago. A diferència de qualsevol fira anterior, a Century of Progress va celebrar el color i l'enllumenat. L'arquitectura de la fira es va veure influïda per la Gran Depressió de l'època. Més que concentrar-se en l'arquitectura, la fira es va centrar en el progrés científic i tecnològic i en els processos de fabricació relacionats amb això. L'anomenada Century of Progress va ser un èxit sense precedents i va acollir a més de 48 milions de visitants en els dos anys que va durar. Va oferir un albiri animador en un futur materialitzat per la tecnologia mentre celebrava els assoliments del passat.

En l'actualitat, Chicago és una ciutat dinàmica i culturalment diversa. És un centre internacional per als negocis i els viatges d'oci, degut en part, a l'accessibilitat de la ciutat mitjançant el transport, una pròspera comunitat de negocis i hotels, restaurants, llocs de compres, etc.

Chicago és una ciutat esportiva: té dos equips professionals de beisbol, els Chicago Cubs i els Chicago White Sox; un equip professional de futbol americà, els Chicago Bears; un equip de futbol, el Chicago Fire; un equip de basquetbol, els Chicago Bulls (equip del famós Michael Jordan), i dos equips professionals d'hoquei sobre gel, els Chicago Blackhawks i els Wolves.

 Panoràmica de Chicago
«Case Study: Jean Baptiste Point DuSable». The Electronic Encyclopedia of Chicago. Chicago Historical Society. [Consulta: 25 agost 2010]. ↑ 2,0 2,1 Boda, John; Johnson, Ray. The Great Chicago Fire (en anglès). Arcadia Publishing, 2017, p. 7. ISBN 1439662843.  Bertuca, David J.; Hartman, Donald K.; Neumeister, Susan M. The World's Columbian Exposition: A Centennial Bibliographic Guide (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1996, p. xix. ISBN 0313266441. 
Fotografies de:
Statistics: Position (field_position)
1570
Statistics: Rank (field_order)
861

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
571398462Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5625

Google street view