Hahoe és un llogaret tradicional coreà de la dinastia Joseŏn. És una part valuosa de la cultura coreana, ja que conserva la arquitectura del període Joseŏn, tradicions populars i llibres valuosos.

El llogaret es troba a Gangdong-myeon, entre les ciutats de Pohang i Gyeongju (Corea del Sud).

L'any 2010 la Unesco la va declarar Patrimoni de la Humanitat juntament amb el llogaret de Hahoe.

Fundats en els segles xiv i xv, Hahoe i Yangdong es consideren dos dels pobles clànics històrics més representatius de la República de Corea. La seva disposició i el seu emplaçament, en muntanyes boscoses i davant d'un riu i als camps agrícoles oberts, reflecteixen la cultura confuciana aristocràtica pròpia dels inicis de la dinastia Joseon (1392-1910). L'emplaçament dels pobles estava pensat per extreure dels paisatges limítrofs un aliment alhora físic i espiritual. Comprenien residències per a les famílies dirigents, sòlides habitatges de carcassa de fusta per als altres membres del clan així com pavellons, sales d'estudi, acadèmies confucianes i grups de cases d'una sola planta amb parets de tova i teulades de palla reservades a la plebs. Els poetes dels segles xvii i XVIII celebraven la bellesa d'aquests paisatges muntanyosos i arbrats, de pobles envoltats d'aigua i paisatges puntejats de cases de camp i llocs de retir. La seva grandària, el grau de conservació, els seus nombrosos recursos, tradicions i el paratge natural en què es troba contribueixen a la importància de Yangdong. És també un clar exemple de la manera de vida dels yangban (aristocràcia coreana) i de les tradicions neoconfucionistes.