El volcà de Fuego (en kaqtxikel: Chi'gag; 'lloc del foc', 'on hi ha el foc') és un estratovolcà actiu situat entre els departaments de Sacatepéquez, Escuintla i Chimaltenango, al centre-sud de Guatemala. El volcà de Fuego és el volcà més actiu de Centreamèrica i un dels més actius del món.

El volcà destaca per unes erupcions violentes i és el volcà més actiu des de la Conquesta de Guatemala, fins al punt que s'afirma que el conqueridor Pedro de Alvarado (1485-1541) va poder-lo veure en erupció l'any de 1524, segons el que explica a les epístoles.

El volcà té una altitud de 3.763 metres i pràcticament es troba descobert de vegetació més amunt dels 1.300 metres, on bàsicament només es pot trobar lava. Té la forma d'un con que s'allarga considerablement cap al sud, formant el peu de muntanya cap a la costa sud. A sota es constitueix un altiplà orogràfic de múltiples característiques geològiques. Forma una tríada de colossos amb els volcans d'Agua i Acatenango, propers a la seva base; de fet, comparteix el mateix bloc volcànic amb el volcà Acatenango, i originalment tots dos eren referits pels colons espanyols com «els volcans de Foc». Del volcà neixen diverses fonts hídriques, que es converteixen en rius descendents cap a la costa sud, en una àrea de riquesa mineral, òptima per a l'agricultura.