Велико Търново

( Veliko Tàrnovo )

Veliko Tàrnovo (búlgar: Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo. Sovint esmentada com "La ciutat dels tsars", Veliko Tàrnovo és a la riba del riu Iantra i és famosa com la capital històrica del Segon Imperi Búlgar; atreu molts turistes amb la seva arquitectura única. Fins a 1965 el nom de la ciutat era Tàrnovo, i aquest és encara el nom comú. La ciutat vella se situa en tres turons, Tsarèvets, Trapezitsa i Sveta Gora, enmig dels meandres del Iantra. Tsarevets allotjava els palaus dels emperadors búlgars i dels patriarques amb la catedral patriarcal, així com un cert nombre d'edificis administratius i residencials envoltats per parets gruixudes. Trapezitsa és coneguda per les seves moltes esglésies i com a residència principal de la noblesa; a l'edat mitjana estava entre els principals centres eu...Llegeix més

Veliko Tàrnovo (búlgar: Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo. Sovint esmentada com "La ciutat dels tsars", Veliko Tàrnovo és a la riba del riu Iantra i és famosa com la capital històrica del Segon Imperi Búlgar; atreu molts turistes amb la seva arquitectura única. Fins a 1965 el nom de la ciutat era Tàrnovo, i aquest és encara el nom comú. La ciutat vella se situa en tres turons, Tsarèvets, Trapezitsa i Sveta Gora, enmig dels meandres del Iantra. Tsarevets allotjava els palaus dels emperadors búlgars i dels patriarques amb la catedral patriarcal, així com un cert nombre d'edificis administratius i residencials envoltats per parets gruixudes. Trapezitsa és coneguda per les seves moltes esglésies i com a residència principal de la noblesa; a l'edat mitjana estava entre els principals centres europeus de cultura i donava nom a l'arquitectura, a la pintura i a la literatura de l'escola artística de Tàrnovo. Veliko Tàrnovo és un centre administratiu, econòmic, educatiu i cultural important del nord de Bulgària. Al cens del febrer de 2011, la ciutat tenia una població de 68.197 habitants. Veliko Tàrnovo té un clima continental humit segons la classificació climàtica de Köppen.

Prehistòria i antiguitat  Mapa de Tarnovo medieval

Veliko Tàrnovo és un dels assentaments més vells de Bulgària; té una història de més de cinc mil·lennis; les primeres traces de presència humana daten del III mil·lenni aC, i s'han trobat al turó de Trapezitsa.[1] Fou ocupada i fortificada per romans i romans d'Orient.

Edat mitjana

El 1185 els senyors feudals locals Pere Assèn i Joan Assèn es van revoltar a la ciutat llavors esmentada com Tirnovo; la ciutat va esdevenir la fortificació búlgara més important de l'edat mitjana entre els segles XII i XIV i el centre polític, econòmic, cultural i religiós principal de l'imperi (Segon Imperi Búlgar). La ciutat fou descrita pel clergue búlgar Gregory Tsamblak al segle xiv com a "ciutat molt gran, maca i envoltada als costats de muralles amb entre dotze i quinze mil habitants".[2] La ciutat va tenir unes 40 esglésies i cinc monestirs, una vila franca per als comerciants europeus occidentals, i un barri jueu. Al segle xiv, amb l'Imperi Romà d'Orient debilitat, Tarnovo afirmava ser la tercera Roma, basant-se en la seva influència cultural preeminent als Balcans i al món ortodox eslau. Com a capital del Segon Imperi Búlgar, Tarnovo era una ciutat cosmopolita, amb molts comerciants estrangers i enviats. Se sap que Tarnovo tenia residents armenis, jueus i francocatòlics a més d'una població búlgara dominant. La descoberta de tres caps d'estatuetes gòtiques indica que també hi hauria hagut una església catòlica.[3]

Domini otomà  Carrer Samovodska Charshiya a la Ciutat Vella Vista de Veliko Tarnovo i l'àrea circumdant al matí Tsarevets i Stara Planina vistes des del poble d'Arbanassi La catedral del Naixement del Theotokos, de Kolyu Ficheto, completada el 1844 i reconstruïda el 1913

La ciutat va prosperar i créixer durant 200 anys. La importància política i espiritual es va aturar el 17 de juliol de 1393 quan, després d'una resistència vigorosa durant un setge de tres mesos, Veliko Tarnovo queia en poder dels otomans i el Segon Imperi Búlgar i l'Església Ortodoxa Búlgara eren destruïts.[4] Moltes ciutats búlgares medievals i pobles, monestirs i esglésies, foren cremats i reduïts a cendres. El palau del tsar i les muralles de Tirnovo foren destruïts i el patriarca enviat a l'exili. Fou llavors centre d'un kada del sandjak de Nikbuli (Nicòpolis) dins de l'eyalat de Rumèlia, i després del de Silistra. Veliko Tarnovo, coneguda en l'edat mitjana com Tarnovgrad (Търновград) i durant el domini otomà com Trnova o Tirnowa, fou escenari de dues revoltes contra els turcs, el 1598 (primera revolta de Tarnovo) i 1686 (la segona); les dues van fracassar. Vers el 1500 Tarnovo tenia una població de 4.600 habitants, un terç musulmans; a la meitat del segle xvii les dues comunitats eren gairebé del mateix nombre (entre les dues, 5.000 habitants).

Finalment amb la reorganització administrativa del 1864 es va constituir en sandjak que formà part del wilayat de Tuna o Danubi. La idea de l'establiment d'una Església Ortodoxa Búlgara nacional i independent va motivar el 1875 i 1876 revoltes a la ciutat. El 23 d'abril de 1876, la Revolta d'abril marcava el començament del final de l'ocupació otomana. Seguia aviat la Guerra russoturca de 1877-1878, en què fou ocupada pels russos i el 1878 va passar al Principat de Bulgària. En aquest temps la ciutat tenia 12.000 habitants i el 1900 eren 11.628 búlgars, 748 turcs, 52 armenis, 23 gitanos i d'altres. El patrimoni musulmà de la ciutat, a diferència del que va passar en altres ciutats de Bulgària, es va conservar; al moment de l'ocupació russa el 1877 hi havia 22 mesquites i el 1912 se'n conservaven 13, entre les quals un tekke i set madrasses.

Bulgària independent

El 7 de juliol de 1877 el general rus Ióssif Gurko alliberava Veliko Tàrnovo: posà fi a 480 anys de domini otomà. El 1878, el tractat de Berlín creava un Principat de Bulgària entre el Danubi i la serralada dels Balcans, amb seu a l'antiga capital búlgara de Veliko Tarnovo.

El 17 d'abril de 1879, la primera Assemblea Nacional fou convocada a Tarnovo per ratificar la primera constitució de l'estat, coneguda com la Constitució de Tàrnovo, el resultat clau de la qual ocasionava la transferència del parlament des de Tàrnovo o Tarnovgrad fins a Sofia, que avui roman la capital búlgara. En deferència al passat de la ciutat, Ferran I de Bulgària escollia l'església dels Quaranta Sants Màrtirs de Tàrnovo com el lloc per a declarar la independència completa de Bulgària el 5 d'octubre de 1908.

El 1965, la ciutat, llavors oficialment anomenada Tàrnovo, era rebatejada Veliko Tàrnovo (Gran Tarnovo) per commemorar la seva rica i important història.

Bojidar Dimitrov. The Church "The Forty Holy Martyrs". National Museum of History - Sofia, Bulgària.  Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine. Jean W. Sedlar. East Central Europe in the Middle Ages, 1000-1500. University of Washington Press, 31 Mar 1994, p. 113. ISBN 978-0295972909.  Търново се перчело с европейски квартали Арменци превземат католическата църква в старопрестолния град. Bulgarian Newspaper "Стандарт", 2008-06-21 [Consulta: 9 març 2011].  Peter Fibiger Bang, C A Bayly, Walter Scheidel. The Oxford World History of Empire: Volume Two: the History of Empires (en anglès). 9780197532768, 2020, p. 731. ISBN 9780197532768. 
Fotografies de:
Statistics: Position
1523
Statistics: Rank
80659

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
421876359Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 3481
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Veliko Tàrnovo ?

Booking.com
572.010 visites en total, 9.238 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 437 visites avui.