Temple de la Serp Bicèfala

El temple de la Serp Bicèfala, també anomenat Temple IV, és un temple funerariocerimonial construït en el 470 de per la civilització maia; és una construcció de la ciutat més gran del període maia clàssic tardà, Tikal, situada a la zona de Petén, Guatemala.

Època precolombina  Vista frontal del temple de la Serp Bicèfala al desembre de 2015. Les graderies al peu del temple acabaven de ser restaurades i la cúspide a penes sobreïx sobre els arbres que encara cobreixen la major part de la piràmide

El temple fou construït sota el mandat del fill d'Hasaw Cha'an Kawil, Yaxk'in Cha'an Chac, i és la construcció més alta de Tikal, considerada la segona edificació de Mesoamèrica de més alçària i una de les més voluminoses del món antic. El seu nom fa honor d'una deïtat maia. El temple s'utilitzava per a diverses cerimònies rituals.

Redescobriment  Modesto Méndez, governador de Petén, descobrí les ruïnes de Tikal el 1848: amb uniforme militar, Museo Nacional d'Història de Guatemala Primeres fotografies de Tikal preses per Alfred Percival Maudslay el 1882. El temple IV s'observa al fons de la imatge

Sembla que la població de la zona mai s'oblidà de Tikal i, en la dècada del 1840, guiaren expedicions guatemalenques a les ruïnes.[1] Alguns relats de segona o tercera mà de Tikal els publicà la premsa al s. xvii; i al s. XIX aparegueren els escrits de John Lloyd Stephens, que durant els seus viatges a Guatemala i Yucatán entre 1839 i 1840, juntament amb l'il·lustrador Frederick Catherwood, escoltà rumors d'una ciutat perduda, amb edificis blancs, els cims dels quals dominaven la selva.[2]

A causa de la llunyania del lloc, cap explorador havia visitat les ruïnes de Tikal fins que Modesto Méndez i Ambrosio Tut, respectivament el corregidor i el governador de Petén, les visitaren al 1848, juntament amb Vicente Díaz, Bernabé Castellanos i el mestre Eusebio Lara, que els acompanyà per elaborar les primeres il·lustracions dels monuments. Al darrer paràgraf de l'informe que remeté al govern de Carrera, deia: «He de complir amb el meu deure, doncs em doldria que altres curiosos estrangers vinguen a donar publicitat a tots els objectes que estic veient i palpant. Vinguen en hora bona aquests viatgers amb més possibilitats i facultats intel·lectuals, facen excavacions al peu de les estàtues, trenquen els palaus i traguen les curiositats i tresors que no se'n podran dur, mai, sense permís; però mai podran anul·lar ni eclipsar el lloc que em correspon: haver estat el primer a descobrir aquestes ruïnes; sense gravar els fons públics els vaig obrir camí, i vaig tenir l'honor de comunicar al suprem govern de la república quantes coses interessants i superiors hi ha a la capital d'aquest imperi; sense mires d'interès personal o particular, només satisfet i persuadit que la meua persona i pocs béns pertanyen a la pàtria, al govern i als meus fills».[3]

El 1853, després de la publicació del diari de Méndez en la Gaseta de Guatemala, es donava a conèixer el redescobriment a la comunitat científica, amb una publicació de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[4]

A finals del s. xix i primeries del xx, altres expedicions hi continuaren, per aprofundir-ne les recerques, incloent l'expedició d'Alfred P. Maudslay el 1881-82 i els arqueòlegs pioners començaren a netejar, dibuixar mapes i registrar les ruïnes, en la dècada del 1880.[1]

El 1951, es construí una petita pista d'aterratge a prop de les ruïnes,[5] a les quals només es podia accedir després d'un viatge d'uns dies per la selva, a peu, o en mules.

↑ 1,0 1,1 Webster, 2002, p. 261. Stephens i Catherwood, 1854. Méndez, 6 de marzo de 1848.
Fotografies de:
Statistics: Position
846
Statistics: Rank
126604

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
518326479Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6669
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Temple de la Serp Bicèfala ?

Booking.com
535.684 visites en total, 9.233 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 412 visites avui.