Stećak

Stećak (ciríl·lic serbi: Стећак, pronunciat [stěːtɕak]) o Stećci en plural (ciríl·lic serbi: Стећци< /span>, pronunciat [stěːtɕtsi]) és el nom de monumental làpides medievals, que es troben disperses per Bòsnia i Hercegovina i les parts frontereres de Croàcia, Montenegro i Sèrbia. Es calcula que 60.000 es troben a les fronteres de l'actual Bòsnia i Hercegovina i la resta de 10.000 es troben al que avui són Croàcia (4.400), Montenegro (3.500) i Sèrbia (2.100), en més de 3.300 llocs estranys amb més del 90% en mal estat.

Aparegut a mitjans del segle XII, amb la primera fase al segle XIII, el costum de tallar i utilitzar làpides stećci va assolir el seu punt àlgid als segles XIV i XV, abans de ser interromput al a principis del segle XVI durant la conquesta otomana de Bòsnia i Hercegovina. Eren una tradició comuna entre els seguidors de l'Església Bòsnia, Catòlica i Ortodoxa per igual, i eren utilitzats tant per les poblacions eslaves com per les valaques.

Stećci estan inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 2016, amb una selecció de uns 4.000 monòlits individuals, agrupats en necròpolis en 28 llocs, dels quals 22 a Bòsnia i Hercegovina, dos a Croàcia, tres a Montenegro i tres a Sèrbia. Una de les col·leccions més ben conservades d'aquestes làpides és Radimlja, a l'oest de Stolac a Bòsnia i Hercegovina.