Per la seva història abans de la dominació otomana, vegeu Edessa (Mesopotàmia).

Fou conquerida pels otomans el 1517 i el primer registre fiscal turc data el 1518 quan estava habitada per 782 famílies i 75 celibataris musulmans i per 300 famílies i 42 celibataris cristians, en total 1082 famílies (almenys cinc mil habitants) però pocs anys abans tenia uns 8000 habitants que s'havien reduït a causa de la guerra amb els safàvides. El 1566 havia pujat a 2.500 famílies (1.704 musulmanes i 866 cristianes) amb una població d'uns 13.000 habitants. L'activitat principal era la tintura. Al segle xvi formava part del beglerbelik de Diyarbekir i era una etapa de la ruta de caravanes de Mossul a Alep.

El 1646 Evliya Çelebi va visitar la ciutat i la descriu amb detall; diu que hi havia 22 mesquites. El danès Niebuhr hi va passar el 1766 que esmenta dotze minarets i dues esglésies cristianes. El 1816 la va visitar Buckingham; al seu temps el nom Urfa era l'habitual i rarament es feia servir el vell d'al-Ruha excepte entre la petita minoria àrab; la població fou estimada en 50.000 habitants dels quals 47.500 eren musulmans, 2000 cristians i 500 jueus; aquestes estimacions semblen ser massa altes i Poujoulat que va visitar la ciutat el 1840 només hi calcula una població de 15.000 persones (14.000 musulmans i 1000 armenis). Buckingham descriu la fabricació de cotó i el comerç amb productes que veien de l'Índia, Pèrsia i d'altres llocs d'Anatòlia. Sachau el 1880 li dona 50.000 habitants. Cuinet va estar a Urfa el 1890 i diu que tenia 55.000 habitants dels quals 40.835 eren musulmans, però aquestes estimacions contradiuen el cens de 1881 on apareixen 2.380 cases o famílies (1.337 musulmans, 1003 cristianes i 29 jueves) que donaria uns 12.000 habitants. Va créixer lentament i es va formar un barri fora de les muralles però el creixement es va aturar a la I Guerra Mundial. Tropes britàniques van ocupar Urfa el 1919 i van seguir els francesos de Síria poc després. Després de diversos combats i d'una resistencia local, amb el tractat de Lausana Urfa tornà a ser reconeguda com a part de Turquia el 1923.

El nom de Şanlıurfa (Urfa la Gloriosa) fou oficialment adoptat per la Gran Assemblea Nacional de Turquia el 1984, com a reconeixement de la resistència local durant la guerra de la independència. El 7 d'abril de 2016 la Gran Assemblea Nacional ha passat una llei, amb la qual s'ha decidit donar a Şanlıurfa la Medalla de İstiklal (independència).[1]

Durant l'època republicana la manca de vies comercials va accentuar el caràcter agrícola de la zona. El cultiu dels cereals va passar a ser el principal (blat, ordi) seguit de les lleguminoses. La terra no és prou bona i la productivitat era baixa. Com a conseqüència una part de la població va emigrar principalment a Adana, Gaziantep i Diyarbekir. A partir de 1980 va començar un desenvolupament accelerat. El 1980-1982 es va establir un col·legi de la Universitat de Diyarbekir; el 9 de juliol de 1992 es va crear la universitat local, que va agafar el nom d'Universitat d'Harran. Els anys 1990 va assolir un gran desenvolupament mercès al Projecte del Sud-est d'Anatòlia, que va garantir el regadiu i va provocar un boom agrícola especialment en el cotó.

La ciutat vella conserva l'aspecte tradicional potser més que en qualsevol altre lloc però els barris nous estan formats per moderns blocs d'apartaments i ordenades avingudes amb modernes botigues i restaurants i diversos serveis d'oci.