La ruta de Sibèria (rus: Сиби́рский тракт, transliterat Sibirski trakt), també coneguda com la ruta de Moscou (Моско́вский тракт, Moskóvski trakt) i la Gran Ruta (Большо́й тракт, Bolxoi trakt), va ser una ruta històrica que connectava la Rússia europea amb Sibèria i Xina. La construcció de la carretera va ser decretada pel tsar Pere I de Rússia dos mesos després de la signatura del Tractat de Nértxinsk, el 22 de novembre de 1689, però no s'inicià fins a 1730 i no va ser acabada fins a mitjans del segle xix.

El recorregut s'iniciava a Moscou a la carretera de Vladímir i passava per les ciutats de Múrom, Kozmodemiansk, Kazan, Perm, Kungur, Iekaterinburg, Tiumén, Tobolsk, Tara, Kainsk, Tomsk, Ienisseisk, Irkutsk, Verkhneúdinsk (actual Ulan-Udè) i Nértxinsk, abans d'acabar a Kiakhta, un lloc comercial a la frontera amb la Xina. Seguien després les caravanes de camells des de Kiakhta creuant Mongòlia Interior fins a una porta de la Gran Muralla a Kalgan.

Al segle xix la ruta es va traslladar parcialment més cap al sud. Des de Tiumén la carretera passava per Ialútorovsk, Ixim, Omsk, Tomsk, Àtxinsk i Krasnoiarsk, abans de tornar a l'antiga ruta a Irkutsk. Fins a les últimes dècades del segle xix va seguir sent una artèria vital que connectava Sibèria amb Moscou i Europa, paper que va perdre quan va ser reemplaçada pel ferrocarril Transsiberià i la carretera de carretes Amur (Аму́рская колёсная доро́га o "Аму́рская колесу́ха", transliterat. Amúrskaia kolesukha), que va ser construïda en el període 1898-1909 i que connectava Khabàrovsk amb Blagovésxensk, en un recorregut de més de 2.000 km.