Abans de la construcció de la presa, la conca de Riu Colorado es desbordava quan la neu de les muntanyes Rocoses es fonia. Aquestes inundacions posaven en perill les comunitats agrícoles riu avall. A més de l'essencial prevenció d'inundacions, una presa faria possible l'extensió de l'agricultura de regadiu a la regió seca. Això també proporcionaria un subministrament d'aigua per Los Angeles i altres comunitats de Califòrnia del Sud.

Un dels obstacles principals per al projecte era l'assignació equitativa de les aigües del Riu Colorado. Diversos dels estats de la conca del Riu Colorado van témer que Califòrnia, amb els seus enormes recursos financers i la gran necessitat de l'aigua, fos el principal beneficiari. Era clar que sense algun tipus d'un acord sobre la distribució de l'aigua, el projecte no podia procedir.

Es va crear una comissió el 1922 amb un representant de cada un dels estats de la conca i un del Govern Federal. El representant del govern era Herbert Hoover, llavors el Secretari de Comerç del President Warren Harding. El gener de 1922, Hoover es va trobar amb els governadors estatals d'Arizona, Califòrnia, Colorado, Nevada, Nou Mèxic, Utah i Wyoming per aconseguir un arranjament equitatiu per repartir les aigües del Riu Colorado. L'acord, signat el 24 de novembre de 1922, dividia la conca del riu en meitats superiors i inferiors i els estats dins de cada regió decidirien com seria dividida l'aigua. Aquest acord, conegut com el 'Compromís de Hoover, va preparar el terreny per al projecte de la presa.

La primera temptativa d'aconseguir l'aprovació del Congrés per a la construcció de Presa va ser el 1922 amb la introducció de dos projectes de llei a la Cambra de Representants i el Senat. Els projectes de llei van ser presentats pel congressista Phil D. Swing i senador Hiram W. Johnson i van ser coneguts com els projectes de Swing-Johnson.[1] Els projectes de llei van ser rebutjats per un vot i posteriorment van ser presentats de nou diverses vegades. Al desembre de 1928, tant la Cambra com el Senat finalment van aprovar el projecte de llei i el van enviar al President per a l'aprovació.

El 21 de desembre de 1928, el President Calvin Coolidge va signar el projecte de llei aprovant el Projecte. L'apropiació inicial de la construcció va ser feta al juliol de 1930, quan Herbert Hoover ja havia estat nomenat President.

El contracte per construir la presa va ser concedit a Six Companies, Inc cap a l'11 de març de 1931, una aliança d'empreses de Morrison-Knudsen Company de Boise, Idaho; Utah Construction Company de Ogden, Utah; Pacific Bridge Company de Portland, Oregon; Henry J. Kaiser & W. A. Bechtel Company d'Oakland, Califòrnia, McDonald i Kahn Ltd de Los Angeles, i J. F. Shea Company de Portland, Oregon.

Durant l'abocament del formigó i la part de curació de la construcció, eren necessaris tubs d'aigua refrigerada en el formigó humit. Això havia de reduir la calor generada per les reaccions químiques d'adormiment i enduriment del formigó. Es va calcular que d'altra manera, l'enduriment i la curació de la massa de formigó podrien durar aproximadament 120 anys. Six Companies, Inc, va fer la major part d'aquest treball, però va descobrir que un projecte de refrigeració tan gran estava fora de la seva capacitat. Per això la Union Carbide Corporation va ser contractada per col·laborar en la part de refrigeració del projecte de presa.

Six Companies, Inc va ser contractada per construir una nova ciutat per als treballadors de la construcció, que seria anomenada Boulder City, però el programa de construcció per a la presa va ser accelerat per crear més llocs de treball en resposta l'inici de la Gran Depressió, i la ciutat no estava llista quan els primers treballadors de presa van arribar al lloc a principis de 1931. Durant el primer estiu de construcció, els treballadors i les seves famílies van ser allotjats en camps temporals com Ragtown mentre el treball a la ciutat progressava. El descontentament amb Ragtown i les condicions de treball perilloses en la presa va conduir a una vaga el 8 d'agost de 1931. Six Companies va respondre enviant homes amb armes i garrots, i la vaga aviat va ser anul·lada. Però el descontentament va incitar les autoritats a accelerar la construcció de Boulder City, i abans de la primaverel 1932 Ragtown havia estat abandonada.

Treballant en els túnels, molts treballadors van patir el monòxid de carboni generat per la maquinària, incloent-hi el dels camions que conduïen. Els contractistes van alegar que la malaltia era pneumònia i no era la seva responsabilitat. Alguns treballadors van emmalaltir i van morir a causa de la suposada "pneumònia". Ha estat impossible de verificar la quantitat oficial de morts. En un cas portat als tribunals, un dels demandants (Ed Kraus) va dir que l'enverinament li havia causat impotència. Això va ser refutat després que una prostituta pagada dels contractistes va declarar com a testimoni.