Des de principis del segle xx es van començar a considerar propostes per construir un pont per travessar l'estret de Kertx.

Durant la segona guerra mundial, l'Organització Todt alemanya va construir un telefèric que travessava l'estret. Es va acabar el juny de 1943 i tenia una capacitat diària de 1000 tones. La construcció d'un pont combinat de carretera i ferrocarril va començar l'abril de 1943, però abans d'acabar-se, durant la retirada, les mateixes tropes alemanyes van volar les parts acabades del pont i van destruir el telefèric.

El 1944, la Unió Soviètica va construir un pont de 4,5 km a través de l'estret. Aquest pont, que no estava dissenyat per a ser permanent, va tenir problemes greus de disseny i construcció i destruït per un flux de gel el febrer de 1945.[1] La proposta per reparar-lo fou rebutjada ràpidament, i les restes del pont destruït es van desmuntar, per començar a plantejar dissenys de ponts permanents.

El 1949,, el govern soviètic va ordenar la construcció d'un pont de dos pisos de 5,969 km, combinant carretera i ferrocarril (dos carrils de carretera a la part de dalt, i dues vies de tren a la inferior) amb una alçada sobre l'aigua de 40 m, per connectar Yeni-Kale amb el cordó de Txuixka, però el 1950 es va aturar la construcció, i es va crear una línia de ferris.[2]

A partir de mitjans de la dècada de 1960 es va desenvolupar una versió diferent de l'enllaç fix, el projecte hidràulic de Kertx («Керченский гидроузел»), que proposava un sistema de dics i ponts que travessava l'estret. El projecte no es va dur a terme per falta de finançament[3] i pel col·lapse de la Unió Soviètica.[4][5]

Encara que la idea d'un pont internacional que enllacés Ucraïna i Rússia va continuar viva després de la dissolució de la Unió Soviètica, els dos països no van enllestir el projecte.[7] L'antic alcalde de Moscou Iuri Lujkov era un ferm defensor de l'autopista a través de l'estret, expressant l'esperança que acostés els crimeans a Rússia, tant en el terreny econòmic com el simbòlic.[7] Les autoritats prorusses de Crimea van expressar esperances similars, esperant que el pont contribuís bé a una "renaixença de la Ruta de la Seda" o a una carretera multinacional al llarg de la costa de la Mar Negra.[3][a]

El Consell de Ministres d'Ucraïna va tornar a considerar la construcció del pont el 2006, i el llavors Ministre de Transports d'Ucraïna Mykola Rudkovsky va declarar que esperava que el pont tingués un balanç "net positiu per a Crimea" perquè permetria "que tots els turistes que visitessin el Caucas rus visitessin també Crimea".[9][10] Els primers ministres dels dos països en van parlar el 2008,[11] i una Estratègia de Transport de Rússia, que es va adoptar aquell any, contemplava la construcció del pont de l'estret de Kertx com a tema prioritari per al desenvolupament de la infraestructura de transport del districte Federal del Sud en el període 2016–2030, havent de crear-ne el disseny el 2015.[12]

El 2010, el President d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx i el President de Rússia Dmitri Medvédev van signar un acord per a construir un pont a través de l'estret de Kertx,[13] i Rússia i Ucraïna van signar un memoràndum d'acord mutu sobre la construcció del pont el 26 de novembre de 2010.[14] Un estudi de 2011 del govern ucraïnès va anunciar la seva preferència preliminar per una carretera entre el Cap Fonar i el Cap Maly Kut. Si s'hagués fet aquest projecte, hauria suposat la construcció d'un pont de 10,92 km, amb 49 km de carreteres adjacents i 24 km de ferrocarrils adjacents.[15]

La desestimació de l'Acord d'Associació d'Ucraïna i la Unió Europea el novembre de 2013 va comportar un interès renovat en la construcció d'un pont entre Crimea i la península de Taman de Rússia,[16] i el pla d'acció entre Ucraïna i Rússia que es va signar el 17 de desembre de 2013 incloïa un acord sobre la construcció del pont. A finals de gener de 2014, els governs ucraïnès i rus van decidir que la construcció del pont s'encarregaria a una empresa nova amb participació ucraïnesa i russa, mentre que l'empresa estatal d'autopistes russa (Avtodor) seria la responsable del pont a llarg termini.[16] A més, es va decidir que un grup de treball especial determinaria la ubicació i decidiria els paràmetres tècnics.[16] El Ministeri de Desenvolupament Econòmic i Comerç d'Ucraïna va estimar que la construcció duraria cinc anys i costaria entre 1.500 i 3.000 milions de dòlars.[16] A principis de febrer de 2014, Autopistes Russes (Avtodor) va rebre l'encàrrec per part del viceprimer ministre de Rússia de preparar un informe de viabilitat que s'havia de publicar el 2015.[16]

Durant els següents mesos, a mesura que es deterioraven les relacions entre els dos països, les negociacions bilaterals sobre el pont van fracassar,[17] però malgrat tot Rússia declarava que esperava que es respectessin els acords de desembre de 2013, i el 3 de març, el primer ministre Dmitri Medvédev va signar un decret per crear una subsidiària d'Avtodor per supervisar el projecte.[18] El 18 de març aquesta subsidiària va anunciar un concurs per l'enginyeria del projecte del pont,[19] però en aquell moment, la premissa del concurs, que encara feia referència als acords de 2013,[20] ja no tenia sentit.

Després de l'annexió de Crimea per part de Rússia el març de 2014 enmig d'un deteriorament dràstic de les relacions entre els dos països, el projecte del pont de l'estret de Kertx es va convertir en una part instrumental dels plans russos per integrar a Rússia el territori acabat d'annexionar.[21] Encara que Ucraïna havia perdut el control de la península, encara la podia isolar aturant enllaços de transport vitals, perquè Rússia, al contrari d'Ucraïna, no tenia comunicació terrestre amb Crimea en aquell moment,[22] i utilitzar la línia de ferris de l'estret de Kertx tenia les seves limitacions: el trànsit de ferris s'aturava sovint a causa del mal temps,[23] i sovint hi havia llargues cues de vehicles.[24]

A més dels motius pràctics, el pont tenia una finalitat simbòlica: havia de demostrar la resolució de Rússia per mantenir Crimea,[21] i proporcionar una connexió "física" de Crimea amb el territori rus.[25] Havent deixat de ser un projecte de infraestructura bilateral, el disseny i la construcció del pont de l'estret de Kertx es van dur a terme unilateralment per Rússia, a partir d'aquell moment – i només va ser en aquell moment que la construcció d'un enllaç permanent per l'estret de Kertx va deixar de ser un projecte sempre posposat i es va convertir en realitat.[26]

L'anunci que Rússia construiria un pont ferroviari per l'estret va ser fet pel president de Rússia Vladímir Putin el 19 de març de 2014,[27][28] tot just l'endemà que Rússia reclamés oficialment Crimea com a territori propi. El gener de 2015, el contracte per la construcció del pont es va atorgar al grup SGM, i el seu propietari, Arkady Rotenberg (amic íntim de Putin) va rebre sancions internacionals com a resposta a la implicació de l'exèrcit rus en Ucraïna. Fins aquell moment, SGM sempre havia construït gasoductes i no tenia experiència en construcció de ponts, segons BBC News.[29]

L'abril de 2014, el govern ucraïnès va donar a Rússia l'avís oficial de la seva retirada en sis mesos del ja derogat acord bilateral sobre el pont de Kertx.[30] Des de llavors, el govern ucraïnès ha condemnat activament la construcció del pont per part de Rússia[31] per il·legal[32] perquè Ucraïna, "com a estat costaner en relació amb la península de Crimea", no havia donat consentiment a aquesta construcció,[33] i va exigir a Rússia que demolís "les parts d'aquesta estructura" que estiguin ubicades en el territori ucraïnès ocupat temporalment".[34] Els Estats Units i la Unió Europea van establir sancions contra les empreses que participaven en la construcció,[35][36] i a partir de desembre de 2018 l'Assemblea General de les Nacions Unides va condemnar repetidament la construcció i la inauguració del pont per "facilitar la militarització de Crimea"[37][38] i "restringir la mida dels vaixells que podin arribar als ports ucraïnesos de la costa d'Azov".[39] Rússia, d'altra banda, va afirmar que "no demanaria permís a ningú per construir infraestructura de transport per a la població de les regions russes".[40]

Després de la invasió russa d'Ucraïna el febrer de 2022, van augmentar els plans i les crides a la "destrucció" del pont,[41][42] cosa que va comportar crítiques i garanties de protecció del pont per part de Dmitri Peskov, el Secretari de Premsa del Kremlin.[43]

El 8 d'octubre de 2022, hi va haver una gran explosió al pont, que va fer caure trossos de la carretera en direcció en Crimea i va fer que alguns vagons que portaven combustible a la secció ferroviària s'encenguessin. El president del Consell d'Estat de Crimea, Vladímir Konstantinov, va atribuir l'explosió a un atac ucraïnès. El trànsit es va recuperar poc després, però de forma limitada a les línies que quedaven.[44][45][46]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.