La Petita Petra (àrab: البتراء الصغيرة, al-Batrāʾ aṣ-Ṣaḡīra), coneguda també com a as-Siq al-Bàrid (àrab: السيق البارد, as-Sīq al-Bārid, literalment ‘el Congost Fred’) és un jaciment arqueològic a Jordània, situat 14 km al nord de la més coneguda Petra —amb la qual ha estat identificada— i la ciutat de Wadi Musa, a la governació de Ma'an.
Igual que Petra, és un lloc nabateu, amb edificis tallats a les parets del congost de calcària. Com el seu nom indica, és molt més petita, ja que conté tres àrees obertes més amples connectades per un congost de 450 metres. Forma part del parc arqueològic de Petra, encara que s'hi accedeix per separat, i s'inclou en la inscripció de Petra com un lloc del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Sovint la visiten amb Petra, ja que l'entrada és gratuïta i usualment té menys gent.
Com Petra, probablement es va construir durant l'auge de la influència dels...Llegeix més
La Petita Petra (àrab: البتراء الصغيرة, al-Batrāʾ aṣ-Ṣaḡīra), coneguda també com a as-Siq al-Bàrid (àrab: السيق البارد, as-Sīq al-Bārid, literalment ‘el Congost Fred’) és un jaciment arqueològic a Jordània, situat 14 km al nord de la més coneguda Petra —amb la qual ha estat identificada— i la ciutat de Wadi Musa, a la governació de Ma'an.
Igual que Petra, és un lloc nabateu, amb edificis tallats a les parets del congost de calcària. Com el seu nom indica, és molt més petita, ja que conté tres àrees obertes més amples connectades per un congost de 450 metres. Forma part del parc arqueològic de Petra, encara que s'hi accedeix per separat, i s'inclou en la inscripció de Petra com un lloc del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Sovint la visiten amb Petra, ja que l'entrada és gratuïta i usualment té menys gent.
Com Petra, probablement es va construir durant l'auge de la influència dels nabateus durant el segle i. Tot i que l'objecte d'alguns edificis no és clar, els arqueòlegs creuen que tot el complex era un suburbi de Petra, la capital dels nabateus, destinat a albergar comerços en la ruta de la Seda. Després del declivi dels nabateus, el lloc es va anar deshabitant durant segles, utilitzat només pels nòmades beduïns. Juntament amb la veïna Beidha, la petita Petra fou excavada a la fi del segle xx per Diana Kirkbride i Brian Byrd.
Al 2010, s'hi va descobrir un biclinium o menjador en una de les coves, on es conserven pintures de raïms, enfiladisses i querubins amb gran detall amb una paleta de color variada, probablement en homenatge al déu grec Dionís i al consum de vi. Els frescs del sostre, d'estil hel·lenístic i amb 2.000 anys d'antiguitat, s'han restaurat. Encara que no és l'únic exemple conegut de pintura figurativa nabatea in situ, són un exemple molt rar de pintura hel·lenística a gran escala, considerada superior a les pintures romanes posteriors d'Herculà.
Habitacions altesEls arqueòlegs creuen que la Petita Petra fou fundada al segle i, quan la cultura nabatea estava en l'apogeu a la regió. Probablement era un suburbi de la ciutat més gran del sud, potser on vivien els comerciants més poderosos. La ubicació pot haver estat triada a causa del proper assentament de Beidha, habitat des del període neolític anterior.[1] Com que les recerques del lloc s'han centrat en els períodes nabateus i anteriors, no se sap si encara estava habitada al mateix temps que Petra, que fou abandonada al segle vii.[2]
A diferència de Petra, en què els nabateus vivien i enterraven els morts, la Petita Petra fou dissenyada per albergar caravanes d'Aràbia i l'est, que arribaven a Síria i Egipte. Per fer que es detingueren després de la cruïlla de Wadi Rum, els nabateus van cavar al principi les petites coves a la pedra calcària, i després en construïren unes altres molt més grans per a les caravanes que hi paraven.
Durant la resta del mil·lenni i gran part del següent, la Petita Petra va romandre desconeguda, tret dels nòmades beduïns que de vegades hi acampaven, o als seus voltants. Els europeus, que no podien visitar el món àrab sota domini islàmic, havien sentit parlar de Petra, però no estaven certs de la seua existència.[3] Quan el viatger suís Jacob Burckhardt esdevingué el primer visitant occidental a Petra, des de l'època dels romans, al 1812, no es va aventurar al nord, ni va escriure gens sobre aquest tema. Després, també els visitants occidentals semblen haver-se concentrat en el lloc principal de Petra. Únicament a la fi de la dècada de 1950, l'arqueòloga anglesa Diana Kirkbride va completar la seua recerca a Petra amb excavacions a l'àrea de Beidha, que incloïa la Petita Petra, i no la descriu com un lloc separat.[2] Aquestes excavacions continuaren fins a 1983, dos anys abans que la UNESCO registrés l'àrea de Petra, incloses Beidha i la Petita Petra, com un lloc de Patrimoni mundial.[4][5]
Després d'aquesta designació, augmentà el turisme a Petra, i més després de la pel·lícula Indiana Jones i l'última croada de 1989, que acaba amb els protagonistes pujant al Siq de Petra i Al-Khazneh, on troben el sant Greal.[6] Per garantir que el turisme a la regió no en degrade els recursos arqueològics, l'Autoritat Regional de Petra creà una àrea administrativa de 755 quilòmetres quadrats. Beidha i la Petita Petra, entre altres llocs satèl·lit, s'inclogueren en el parc arqueològic de Petra (264 quilòmetres quadrats).[7] El poble d'Umm Sayhoun fou construït entre Wadi Musa i els dos jaciments, per albergar els beduïns.[8]
Afegeix un nou comentari