Parc Nacional de Mesa Verde

Cliff Palace

Cliff Palace el 1891, foto de Gustaf Nordenskiöld

Mapa del Parc Nacional de Mesa Verde

El lloc va estar habitat des del segle vi pels indis anasazi, que van construir els poblats primer als cims dels altiplans i més tard, a partir del segle xii en coves a les parets dels congosts, fins que va ser abandonat sobtadament cap al 1275 per raons desconegudes.[1]

Els primers europeus que van arribar a la regió de Mesa Verde van ser els exploradors espanyols, que cercaven una ruta de Santa Fe a Califòrnia, en les dècades de 1760 i 1770. Van batejar la regió amb el nom de Mesa Verde, a causa dels elevats altiplans coberts de boscos de ginebres i pins.[2] Cal recordar les exploracions de Juan María Antonio Rivera[3] el 1765 i l'Expedició de Domínguez i Escalante el 1776.[4]

No va ser fins al 1873, amb les observacions d'un prospector anomenat John Moss, quan es va fer pública l'existència dels poblats de pedra.[5] L'any següent, el prospector va guiar el fotògraf William Henry Jackson pel congost de Mancos, a la base de Mesa Verde, des d'on va poder fotografiar un dels poblats.[6] El 1875, el geòleg William H. Holmes va recórrer la ruta de Jackson.[7] Els informes de Jackson i Holmes van ser inclosos en l'informe de l'Hayden Survey,[8] el 1876, una de les quatre expedicions d'exploració de l'oest americà finançades pel govern federal que, juntament amb altres publicacions, van conduir a propostes per a l'exploració sistemàtica de les restes arqueològiques del sud-oest, encara que durant alguns anys no van tenir conseqüències pràctiques.

Mentrestant, la vall del riu Mancos[9] va començar a ser ocupada per ranxers, i va començar l'espoli de les restes arqueològiques. Richard Wetherill, ranxer i arqueòleg aficionat, va ser el primer guia turístic de la regió.[10][11]

Altres visitants il·lustres en van ser la reportera Virginia McClurg, els esforços continuats de la qual durant anys van dur a la constitució del parc nacional; el fotògraf i escriptor Frederick H. Chapin, que el 1892 va publicar The Land of the Cliff-Dwellers, el primer llibre il·lustrat en el qual s'oferia una descripció extensiva del lloc; i el geòleg suec Gustaf Nordenskiöld, que el 1891 va ser el primer a estudiar científicament les ruïnes.[12][13][14][15]

A la fi del segle xix, era palès que Mesa Verde necessitava protecció davant el vandalisme continuat. Finalment, el 29 de juny del 1906, va ser establert el Parc Nacional Mesa Verde.[16]

En l'estiu del 2002, el parc va patir incendis forestals i va haver de ser tancat en part. Encara que tota l'extensió del parc s'ha tornat a obrir, encara són visibles els danys patits.

Serveis

L'entrada del parc se situa a quinze quilòmetres a l'est de Cortez a l'estat de Colorado. El centre de visitants es troba a 24 quilòmetres de l'entrada, i la zona més popular, Mesa Chapin, a 10 quilòmetres del centre de visitants.[17]

El Museu Arqueològic de Mesa Chapin informa sobre la civilització dels anasazi i exposa peces arqueològiques.

Tres dels poblats de Mesa Chapin estan oberts al públic:

Spruce Tree House obri tot l'any, excepte en maltempsada.[18]Balcony House[19] i Cliff Palace[20] tanquen a l'hivern; només es poden recórrer en visites guiades.

A 19,2 quilòmetres al sud-oest del centre de visitants, per una carretera de muntanya, s'arriba a Taula Wetherill, on es troben Long House i Step House.[21] Molts altres poblats són visibles des de la carretera, però no estan oberts al públic. A més dels poblats als penya-segats, també hi ha ruïnes al cim dels altiplans. Entre les obertes al públic, es troben Far View Complex,[22] Cedar Tree Tower[23] i el Temple del Sol (Sun Temple),[24] a Mesa Chapin, i Badger House Community[25] a Wetherill Mesa.

El parc també té senders senyalitzats, una zona d'acampada, gasolinera, restaurants i allotjaments, encara que aquests estan tancats a l'hivern.

↑ Brody, J.J.. Los Anasazi: la civilización de los antiguos indios pueblo (en castellà). Lunwerg Editores, 1990. ISBN 978-84-7782-129-8. ↑ Ring, T.; Watson, N.; Schellinger, P. The Americas: International Dictionary of Historic Places. Taylor & Francis, 2013, p. 366. ISBN 978-1-134-25930-4. ↑ Juan María Antonio Rivera (1765) ↑ de Escalante, S.V.; Warner, T.J.; Chavez, A. The Domínguez-Escalante Journal: Their Expedition Through Colorado, Utah, Arizona, and New Mexico in 1776. University of Utah Press, 1995. ISBN 978-0-87480-448-5. ↑ McNitt, F. Richard Wetherill: Anasazi. University of New Mexico Press, 1966, p. 13. ISBN 978-0-8263-0329-5. ↑ Benson, M.; Smith, D.A.; Ubbelohde, C. A Colorado History, 10th Edition (en castellà). West Margin Press, 2015, p. 455. ISBN 978-0-87108-323-4. ↑ United States. National Park Service. General Information Regarding Mesa Verde National Park (en alemany). U.S. Government Printing Office, 1912, p. 21. ↑ Bartlett, R.A.; Goetzmann, W.H.; Interior Dept., N.P.S.D.P.; National Park Service (U S ); National Park Service Staff. Exploring the American West, 1803-1879. U.S. Department of the Interior, 1982, p. 116. ISBN 978-0-912627-13-7. ↑ O'Rourke, P.M.. Frontier in Transition: A History of Southwestern Colorado. Colorado State Office, Bureau of Land Management, 1980, p. 84. ↑ Blackburn, F.M.. The Wetherills: Friends of Mesa Verde. Durango Herald Small Press, 2006. ISBN 978-1-887805-21-6. ↑ Hayes, A.C.; Osborne, D. The Archeological Survey of Wetherill Mesa, Mesa Verde National Park, Colorado. National Park Service, United States Department of the Interior, 1964, p. 33. ↑ Nordenskiöld, G. Nordenskiöld: Mesa Verde as Captured by the Camera of Gustaf Nordenskiöld. Mesa Verde Museum Association, 1984. ↑ Nordenskiöld, G.; Bauer, L.; Mesa Verde Museum Association Gustaf Nordenskiold: Pioneer Archeologist of Mesa Verde [an Exhibition (en afrikaans). Mesa Verde National Park, 1991. ISBN 978-0-937062-17-3. ↑ Reynolds, J.; Reynolds, D.B.. Nordenskiöld of Mesa Verde: A Biography (en alemany). Xlibris, 2006. ISBN 978-1-4257-0484-1. ↑ Nordenskiöld, G.; Varjola, P.; Suomen kansallismuseo Gustaf Nordenskiöld: Mesa Verde 1891 (en alemany). Museovirasto, 1992. ISBN 978-951-9075-54-9. ↑ Torres-Reyes, R. Mesa Verde National Park: an Administrative History, 1906-1970 (en alemany). Office of History and Historic Architecture, Eastern Service Center, 1970. ↑ Rohn, A.H.. Cultural Change and Continuity on Chapin Mesa. Regents Press of Kansas, 1977. ISBN 978-0-7006-0153-0. ↑ Fewkes, J.W.. Antiquities of the Mesa Verde National Park, Sprucetree House. U.S. Government Printing Office, 1909. ↑ Fiero, K.; Nusbaum, J.L.; Mesa Verde Museum Association; United States. National Park Service. Balcony House: A History of a Cliff Dwelling, Mesa Verde National Park, Colorado. Mesa Verde Museum Association, 1998, p. 6. ↑ Cliff Palace National Park Mesa Verde Colorado ↑ Rohn, A.H.; Ferguson, W.M.. Puebloan Ruins of the Southwest. University of New Mexico Press, 2006, p. 117. ISBN 978-0-8263-3970-6. ↑ Wright, K.R.. The Water Mysteries of Mesa Verde. Johnson Books, 2006, p. 61. ISBN 978-1-55566-380-3. ↑ United States. National Park Service. Rules and Regulations, Mesa Verde National Park, Colorado .... U.S. Government Printing Office, 1920, p. 5-PA44. ↑ Fewkes, J.W.. Excavation and Repair of Sun Temple Mesa Verde National Park. Goverment Printing Office, 1916, p. 28. ↑ Hayes, A.C.; Lancaster, J.A.. Badger House Community, Mesa Verde National Park (en alemany). U.S. Department of the Interior, National Park Service, 1975.