En temps passats, Ouarzazate va ser un petit punt de travessia per als comerciants africans que intentaven arribar a ciutats del nord del Marroc i Europa. Durant el període colonial francès va créixer de forma considerable com a ciutat de proveïment, i fou a més un centre administratiu i duaner. Va ser la kasbah de l'antic caïd i l'última propietat de Thami El Glaoui. El canó de campanya Krupp que va assegurar el poder de Glaui actualment es mostra fora de la kasbah.

En l'àmbit militar, a partir de 1928 la ciutat va ser base de l'aviació contra la famosa tribu Aït Atta que va combatre feroçment contra les tropes franceses a càrrec de Henri de Bournazel, (anomenat també «l'home de la capa vermella», que va morir al Marroc el 1933) fins a 1934, quan el cap rebel Assou Oubasslam es va rendir davant els francesos per evitar la massacre de la població replegada a les muntanyes.

L'any 1942, el general francès Charles Nogues i el llavors general de divisió nord-americà George Patton van visitar Ouarzazate.