Oimiakon (iacut: Өймөкөөн, Öymököön, pronunciat [øjmøˈkøːn]; rus: Оймяко́н, Oimiakon) és un poble (seló) del nord-est de la República de Sakhà, a l'Extrem Orient de Rússia. Està situat a la riba del riu Indiguirka. El sòl està permanentment glaçat (és permagel).

Oimiakon és conegut com una de les poblacions candidates a ser el Pol de fred de l'Hemisferi Nord, ja que el 26 de gener de 1926, es va registrar una temperatura de -71,2 °C. (tanmateix, aquest fet es pot debatre, ja que la temperatura no va ser mesurada directament sinó obtinguda per extrapolació). És la temperatura més baixa mai registrada en una zona habitada. És a més la menor per a l'Hemisferi nord. Temperatures encara menors han estat registrades en l'Antàrtida (oficialment la menor és -89,2 °C prop de l'Estació Vostok). Tot i així, ha reclamat a l'Organització Meteorològica Mundial que se la considera la població habitada més freda del món, amb el -67,7 °C registrats l'any 1933.

El seu nom en iakut significa «aigua líquida» o «aigua que no es congela», a causa de les aigües termals que ragen en la seva proximitat.

L'escriptor i geògraf d'Oxford Nick Middleton, en la seva sèrie de televisió sobre clima extrem, visita aquest poble i descriu les formes que els seus habitants enfronten el fred extrem i descobreix que Oimiakon jeu entre dues petites cadenes muntanyenques, atrapant l'aire fred entre elles tot l'any, va mesurar la temperatura a la part alta d'aquests turons i va resultar menys freda (observant aquest fenomen quan l'aire estava quiet), el que s'explica perquè l'aire fred és més pesant i cau a la vall per gravetat, encara que el normal és que a major altura l'aire sigui més fred (el contrari seria una inversió tèrmica).