Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre països:
- El terç sud de França
- La Vall d'Aran, a Catalunya (occità aranès)
- Les Valls Occitanes, a Itàlia (ço és: una franja del Piemont i un tros de la Ligúria) i a un enclavament de Calàbria (la Gàrdia, en italià Guardia Piemontese)
- El Principat de Mònaco (on l'occità coexisteix amb el monegasc)
Fou la llengua d'oc una de les llengües més importants d'Europa a l'edat mitjana com ho testimonia la poesia dels trobadors que fou un model per a la cultura i la literatura de llengua catalana fins al segle xv. El seu ús ha conegut un declivi constant a partir de principis del segle xx. A l'estat francès no té cap reconeixement legal excepte a nivell educatiu (gràcies a la llei Deixonne) mentre que en canvi a la Comunitat Autònoma de Catalunya ha assolit l'estatus de llengua cooficial arran de l'Estatut d'Autonomia. El nombre de locutors és incert, s'acostuma a situar entre 500.000 i 3 milions. A l'estat italià la llengua occitana, com algunes altres minories lingüístiques, ha obtingut una reconeixença legal arran de la llei 482/1999. Pel que fa al Principat de Catalunya el 22 de setembre de 2010 es va aprovar una llei dita Llei de l'occità, aranès a Aran que oficialitza l'ús de l'occità, fent d'aquesta llengua la tercera oficial a aquest territori. Des del 5 de novembre de 2014, es declara llengua cooficial de l'Euroregió Pirineus Mediterrània.
