Nosy Be (en malgaix «gran illa»; en francès: Nossi-Bé, a vegades Nossy-Bé o Nosy-Bé; també apareix com Nossi Be, Nosy Be i Nossy Be) és una illa costanera de Madagascar situada al canal de Moçambic, prop de la costa nord-oest de Madagascar. L'illa és també anomenada Ambariobe (La Gran illa en dialecte local) pels habitants de la regió.

900 a 1800

Fou cap al segle IX que els navegants àrabs van començar a visitar periòdicament l'illa que van anomenar Nosy be «Assada» o «Sada», i els malgaixos la nomenava llavors «Vario Be». Cap el 900 els àrabs van abordar les costes nord-oest de Madagascar i es re-avituallaven a Nosy Be on van crear una factoria a Mahilaka. Van fortificar llavors l'establiment amb un mur a tot el recinte de 4 metres d'alt i 2 km i 1 km tancant a la costa. Vers el 1100 els àrabs van crear una factoria a Ambanaro. Vers el 1200 Mahilaka esdevingué la ciutat més gran de Madagascar. Vers el 1400 els indis van arribar per establir-se a Ambanoro, quan ja havia començat la decadència de Mahilaka.

L'illa fou ocupada pels francesos des de 1841, interessats per la seva bonica rada – és a dir 55 anys abans que la resta de Madagascar - sent a continuació ràpidament colonitzada. Nosy Be va esdevenir al segle xix un establiment comercial important de la costa oest de Madagascar.

Colonització

L'illa de Nosy Be esdevingué un lloc important a Madagascar a partir de final dels anys 1830. El capità d'infanteria de marina Pierre Passot fou encarregat pel governador de l'illa Borbó, almirall de Hell, de buscar un port militar a Madagascar per reemplaçar Port-Louis (a l'Illa Maurici) que havia passat a mans de la Gran Bretanya. L'expedició va arribar a Nosy Be el 1839, amb el vaixell La Prévoyante. Passot, assistit per mariners i un missioner (el abat Dalmond) van escollir el port natural més segur de Nosy Be, en el qual van fundar una plaça militar, batejada com Hell-Ville en l'honor del governador de Borbó[1] i fou declarada territori colonial francès el 14 de juliol de 1840 depenent de l'illa Borbó.

Passot va tornar amb el vaixell Colibri l'any 1841 i va prendre oficialment possessió de Nosy Be (en francès Nossi-Bé) i de les illes adjacents. L'illa de Nosy Be fou doncs colonitzada 55 anys abans que la resta de Madagascar. Nossi-Bé va esdevenir llavors, a la meitat del segle xix, un establiment comercial important de la costa oest de Madagascar.[2] L'illa era un centre econòmic que connectava l'illa de la Reunió amb Majunga i a les altres ciutats de la costa.[3]

El 1842 els francesos la van batejar per decret «Nossi-Bé» la gran illa o «la perla de l'oceà indi». El 25 de març de 1843 va quedar integrada en una colònia junt amb Mayotte.

El 1849, els francesos van aplicar l'abolició de l'esclavatge votada a la metròpoli el 1848, cosa que va causar una gran revolta dels propietaris malgaixos que van formar una lliga i es van amotinar contra l'administració; un exèrcit sakalava va atacar Hell-Ville però va ser rebutjat.[4]

A partir dels anys 1850, les cultures les plantacions en arrendament es van desenvolupar, essencialment portades a terme per colons reunionesos, mauricians i francesos. L'illa va ser part, junt a l'illa de Santa Maria (Sainte-Marie de Madagascar) d'un govern que incloïa també Mayotte i va arribar a tenir uns 15.000 habitants vers 1865, però fou declarada colònia separada el 1878 mentre Mayotte i Samta Maria de Madagascar passaven a dependre de la Reunió.

El 6 d'agost de 1896 fou agregada a Madagascar després de la conquesta d'aquesta illa per França, i poc després tota l'illa va esdevenir la colònia de Madagascar.

L'illa de Nossi-Bé fou durant la segona meitat del segle xix i fins a la independència de Madagascar el 1960, una colònia agrícola amb molts camps de canya de sucre, blauet, café, i també de sèsam, arròs, moresc, patates dolces (moniatos) i mandioca. Allí es recullen les flors d'ylang-ylang à partir dels anys 1910 i és d'aquesta activitat que li ve el malnom d'Illa dels Parfums. Al curs dels anys 1920, l'illa va desenvolupar una important industria de la sucre entron de la vila de Dzamandzar amb una famosa fabrica de rom portant el mateix nom.

Als darrers anys ha adquirit la reputació de ser el principal lloc turístic de Madagascar amb nombrosos hotels amb bungalows enllaçats per carretera i molts operadors turístics oferint desplaçaments a les illes veïnes de Nosy Komba (per veure lèmurs) i Nosy Tanikely (un paradís pel snorkel). L'illa és típicament tropical amb els seus cocoters i plantacions de ylang-ylang, platges buides d'arena blanca i aigua clara on fer snorkel i bordejades per palmeres i una pesca satisfactoria.

Samuel F. Sanchez, « Plans de colonisation, idées chimériques ? Samuel Sanchez « Navigation et gens de mer dans le canal de Mozambique : Le boutre dans les activités maritimes de Nosy Be et de l'ouest de Madagascar au XIXe siècle », in Nativel D. & Rajaonah F. (dir. Sanchez, « Commerce régional et à longue distance dans l'ouest de Madagascar au XIXème siècle », Tsingy n°9 « Les sociétés de l'océan Indien et la mer », 2008, en línia a [1] «Sanchez S. F., « Un mouvement antiabolitionniste et anticolonial : La révolte sakalava de 1849 dans le Nord-Ouest de Madagascar », in Ballarin M.-P., Derat M.-L., Médard H., Vernet T. (dir.), Traite et esclavage en Afrique Orientale et dans l'Océan Indien». [Consulta: 25 abril 2016].
Fotografies de:
fanalana_azy - CC BY 2.0
Statistics: Position
3483
Statistics: Rank
32672

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
576831492Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 7134

Google street view

On puc dormir a prop de Nossi-Bé ?

Booking.com
487.421 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 47 visites avui.