El Retrat dels quatre tetrarques és un grup escultòric de pòrfir de quatre emperadors romans que data del voltant de l'any 300. És una de les obres d'art més característiques del Baix Imperi romà. El grup escultòric ha estat fixat en un cantó de la façana de la Basílica de Sant Marc de Venècia, a l'estat italià, des de l'edat mitjana. Degué formar part de les decoracions del Philadelphion de Constantinoble i el traslladaren a Venècia el 1204 o poc després.

Foren Spolia de la Quarta croada: les estàtues s'havien dissenyat com dues escultures separades, i cadascuna constava d'un parell d'emperadors romans tardans amb armadura, que s'abracen. Les figures aparellades s'alcen sobre plints recolzats per una mènsula de la mateixa pedra, i tenen l'esquena encaixada a les restes de grans columnes de pòrfir a les quals alguna vegada estigueren adossades, tallades totes d'una peça. Les columnes ja no existeixen pas, i a un parell d'emperadors els manca una part del pedestal i d'un peu, que aparegué a Istanbul. Un parell d'estàtues ha estat tallades verticalment i manca una gran part del costat dret de l'emperador de la dreta, mentre que un altre tall vertical divideix les dues figures i els ha tallat el braç.

El Retrat dels quatre tetrarques representa els quatre governants de l'imperi instituït per l'emperador Dioclecià, la primera tetrarquia. Va nomenar com a coaugust Maximià i van triar Galeri i Constanci I Clor com els seus cèsars; Constanci fou el pare de Constantí el Gran. Hi ha desacord quant a la identitat d'aquestes estàtues i la ubicació; se suggereix, però, que els governants orientals formen un parell i els occidentals en formen un altre, cadascú amb un "august" major i el "cèsar" menor. Una altra possibilitat menys probable és que els dos augusts estiguen representats en una parella i els dos cèsars en l'altra. Una tercera teoria més antiga és que representassen un grup dinàstic de la Dinastia constantiniana.