La Fortalesa de Van (en armeni: Վանի Բերդ, també coneguda com a Ciutadella de Van; en kurd: Kela Wanê; en turc: Van Kalesi) és una enorme fortificació de pedra construïda per l'antic Regne d'Urartu entre els segles IX i VII abans de la nostra era i és l'exemple més gran del seu tipus. S'erigeix enfront de les ruïnes de Tuixpa, antiga capital d'Urartu durant el segle ix ae, que es trobava davant del penya-segat on ara s'assenta la fortalesa. Es van construir fortificacions semblants en tot el Regne d'Urartu, normalment excavades en vessants i afloraments on s'uneixen les actuals Armènia, Turquia i l'Iran. Els pobles successius que passaren per la zona com ara els medes, aquemènides, armenis, parts, romans, perses sassànides, bizantins, àrabs, seljúcides, safàvides, afxàrides, otomans i russos, van dominar la fortalesa en un moment o altre. L'antiga fortalesa és just a l'oest de Van i a l'est del llac Van (província de Van, Turquia).

Silva Tipple New Lake va dirigir una expedició d'Estats Units a les ruïnes de la fortalesa el 1938-40. La majoria de troballes i documents se'n van perdre en l'enfonsament del SS Athenia el 1940.

La part inferior dels murs de la ciutadella de Van es feren amb basalt sense morter, i la resta es va construir amb rajola de tova.

Aquestes fortaleses s'utilitzaven per al control de l'àrea, més que com a defensa contra estrangers. Les ruïnes d'aquesta fortalesa són als afores de la ciutat de Van, i sostenen muralles construïdes en l'època medieval.