El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia. El llac es troba entre les províncies de l'Azerbaidjan Oriental i l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran, i a l'oest de la part sud de la mar Càspia. Té una superfície de 5.200 km², amb una llargària màxima de 140 km, una amplada màxima de 55 km i una profunditat màxima de 16 m. Fins fa unes dècades era el llac més gran d'Orient Mitjà i el tercer llac d'aigua salada més gran del món, però una combinació d'explotació d'aqüífers, preses en els rius tributaris, episodis de sequera i el canvi climàtic han provocat que el llac hagi reduït la seva quantitat d'aigua en més d'un 80%. La major part del llac és un parc nacional i és una reserva de la biosfera de la UNESCO. A la fortalesa de Shahu Tala, en l'illa Shahi, la més gran del llac, és on es va enterrar el 1265 el kan mongol Hülegü.

A finals de 2017, el llac s'havia reduït fins al 10% de la seva mida anterior (i 1/60 del volum d'aigua el 1998) a causa de la sequera general persistent a l'Iran, però també de l'embassament dels rius locals que hi desemboquen i del bombeig d'aigües subterrànies de l'entorn. Aquest període de sequera es va trencar el 2019 i el llac s'està omplint de nou, a causa tant de l'augment de la pluja com de la desviació de l'aigua del riu Zab pel programa de restauració del llac Urmia.

El llac Urmia, juntament amb les seves aproximadament 102 (antigues) illes, està protegit com a parc nacional pel Departament de Medi Ambient iranià.