Alamànic

L'alamànic pertany, juntament amb l'austrobavarès, a la branca de l'alt alemany de la família de les llengües germàniques.

Comprèn les següents varietats, que poden arribar a ser força inintel·ligibles entre si:

  • Alemany suabi, de Suàbia (Alemanya), dit també suabi (Schwäbisch)
  • Baix alamànic, que comprèn:
    • Alsacià, a l'Alsàcia (França)
    • Alemany coloniero (Colonia Tovar, Veneçuela)
    • Alemany baselès (o suís) de Basilea (Suïssa)
  • Alt alamànic, a Suïssa, Vorarlberg (Àustria), sud de la Selva Negra (Alemanya i Liechtenstein), per exemple:
    • Alemany bernès (o suís) de Berna
    • Alemany zuriquès (o suís) de Zúric
  • Alamànic superior, al cantó de Valais (en alemany Wallis) i la seva diàspora alpina, al sud del cantó de Berna i a la part alemanya de Friburg (Suïssa), per exemple:
    • Walliser, referit a Wallis i
      • Walser, referit a la diàspora

Quan es parla dels dialectes alamànics de Suïssa se sol emprar la denominació d'alemany suís o schwiizerdüütsch. Els codis SIL emprats (versió 15) són gsw, swg (alemany de Suàbia), wae (dialectes de Wallis, tot i que lingüistes suïssos i alemanys els inclouen entre els dialectes de l'alemany suís) i cgt (alemany coloneiro).

Destinacions