Guadix és un municipi andalús de la província de Granada, situat al vessant nord de Sierra Nevada. És la capital històrica de la comarca homònima, també coneguda com a Accitània. Amb una superfície de 317 km², l'any 2005 tenia 20.136 habitants.

El terme inclou els nuclis de població de Guadix, Estación de Guadix, Bácor, Hernán-Valle, Paulenca, Belerda, Olivar i Los Balcones.

És un dels assentaments humans més antics de la península Ibèrica. En època romana era colònia i se l'anomenava Julia Gemella Acci, d'on prové l'actual gentilici, accitans. El nom actual de la ciutat es remunta a l'època musulmana, quan la ciutat s'anomenava Wadi Aix (del riu Aix, arabització del nom preislàmic Acci, que podria ser íber), pronunciat wadix en l'àrab col·loquial granadí. Durant la dinastia nassarita del Regne de Granada, Wadi Aix era una de les 33 màdinats o ciutats emmurallades que disposava d'alcassaba. Durant aquest període la demarcació jurisdiccional gairebé coincidia amb la de l'actual comarca de Guadix. La ciutat tenia a l'entorn dels deu mil habitants. El nom musulmà es presenta en les formes Wadi Ash, Wadi l-Asha(t) i Wadi Yash, i quan es refereix a la ciutat únicament s'esmenta com Madinat Ash i Madinat Bani Sam (que podria ser originat per l'establiment a la ciutat de la tribu dels Banu Sam(i) d'origen iemenita. Els castellans l'anomenaven Guedix o Guadiex, nom del qual va evolucionar a Guadix. Durant les primeres taifes fou part del regne de Granada, i altre cop a la caiguda dels almohades (1238). En aquest temps la ciutat estava dominada pels Banu Ashkilula sovint oposats al regne de Granada; des de 1433 va pagar tribut als reis de Castella; un pretendent nàsrida, conegut com el Zagal, la va entregar al rei de Catalunya-Aragó Ferran i a la reina castellana Isabel el 1489. La comarca incloïa les fortaleses de Diezma, Aldeire, Alcudia de Guadix, Exfiliana, Beas de Guadix, Gor, Jerez del Marquesado, Fiñana i la Calahorra.