Rujm el-Hiri (àrab: رجم الهري, Rujm al-Hīrī; hebreu : גִּלְגַּל רְפָאִים Gilgal Refā'īm o Rogem Hiri) és un antic monument megalític format per concèntrics cercles de pedra amb un túmul al centre. Es troba a la part israeliana dels Alts del Golan, a uns 16 quilòmetres (9,9 milles) a l'est de la costa del mar de Galilea, al mig d'un gran altiplà cobert per centenars de dòlmens.

Constituït. de més de 42.000 roques basàltiques disposades en cercles concèntrics, té un túmul de 15 peus (4,6 m) d'alçada al seu centre. Alguns cercles estan complets, d'altres incomplets. La paret més exterior fa 520 peus (160 m) de diàmetre i 8 peus (2,4 m) d'alçada. L'establiment del jaciment, i d'altres assentaments antics propers, està datat pels arqueòlegs al període II de l'edat del bronze primerenca (3000-2700 aC).

Com que les excavacions han donat molt poques restes materials, els arqueòlegs israelians teoritzen que el lloc no era una posició defensiva ni un barri residencial, sinó molt probablement un centre ritual amb activitat ritual per aplacar els déus, o possiblement vinculat al culte dels morts. Tanmateix, no hi ha consens sobre la seva funció, ja que no s'ha trobat cap estructura similar al Pròxim Orient.