Uxmal (Yukatek: Óoxmáal) és una antiga ciutat maia de Mèxic al nord-oest de la Península de Yucatán. Es dubta la data en què va ser construïda. L'estil és puuc. El 1996 fou declarada bé del patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Dels edificis que queden destaquen la Gran Piràmide, la Piràmide de l'Endeví, la Casa de les Monges, la Casa dels Coloms, el Palau del Governador, la Cancha, la Casa de les Tortugues i la Plataforma de les esteles. Els edificis cobreixen 100 hectàrees. És la millor expressió del renaixement arquitectònic maia. L'estudi previ de la ceràmica, uns estels sense datar i una data (909 dC) pintada sobre una pedra d'acabament han servit per a establir el context temporal. Les proves apunten a una ocupació a finals del període clàssic que acabà amb les invasions mexicanes de la península. El disseny del jaciment arqueològic reformat amb motius estrangers li donen cert punt internacional.

És considerat un dels jaciments arqueològics més importants de la cultura maia, juntament amb Palenque, Chichén Itzá i Calakmul a Mèxic, Caracol i Xunantunich a Belize, i Tikal a Guatemala. Està situada a la regió Puuc, a l'oest de la Península de Yucatán, i és considerada una de les ciutats maies més representatives de l'estil arquitectònic dominant de la regió. Va ser designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb les ruïnes properes de Kabah, Sayil i Labná.

Uxmal es troba a 62 km al sud de Mèrida, capital de l'estat de Yucatán a Mèxic. Els seus edificis destaquen per la seva mida i decoració. Antigues carreteres anomenades Sacbés connecten els edificis i també es van construir a altres ciutats de la zona, com ara Chichén Itzá, a l'actual Mèxic, Caracol i Xunantunich, a l'actual Belize, i Tikal, a l'actual Guatemala.

Els seus edificis són típics de l'estil Puuc, amb murs baixos i llisos que s'obren sobre frisos ornamentats basats en representacions de cabanes típiques maies. Aquests estan representats per columnes (que representen les canyes utilitzades per a les parets de les cabanes) i formes trapezoïdals (que representen les teulades de palla). Serps entrellaçades i, en molts casos, serps de dos caps s'utilitzen per a màscares del déu de la pluja, Chaac; els seus grans nassos representen els raigs de les tempestes. Es mostren serps amb plomes i ullals oberts sortint dels mateixos éssers humans. També es veuen en algunes ciutats les influències dels pobles nahuas, que seguien el culte de Quetzalcóatl i Tlàloc. Aquests es van integrar amb els elements originals de la tradició Puuc.

Els edificis aprofiten el terreny per guanyar alçada i adquirir volums importants, com ara la Piràmide de l'endeví, amb cinc nivells, i el Palau del Governador, que abasta una superfície de més de 1200 m².