La gent ha viscut a la zona des de fa milers d'anys, però no de forma contínua. Es poden trobar les restes de la colònia escandinava a la zona:

les ruïnes de l'església de Dyrnæs es poden trobar als afores del nord-oest de la ciutat. la Landnamsgaarden (la granja Landnám) es troba immediatament a l'oest de la ciutat.[1] Data de l'any 1000 i es troba entre les ruïnes nòrdiques més antigues de la zona. Brattahlíð, la granja personal d'Eric el Roig es troba a prop, a Qassiarsuk.

L'actual Narsaq va ser fundada amb el nom de Nordprøven (Prøven Nord) en 1830,[2] per distingir-la de Sydprøven (Prøven Sud, l'actual Alluitsup Paa) que va ser fundada al mateix any. Inicialment va ser fundada com una colònia comercial de Qaqortoq (l'antiga Julianehaab).

 Narsaq en gener.

Inicialment els caçadors de foques locals negociaven el greix i les pells de les foques a canvi de les mercaderies continentals, com el cafè, el sucre, el pa i el blat.

Fins aproximadament el 1900, la caça de foques va ser part de la principal font econòmica de Narsaq. A principis de 1900 la caça de foques va començar a minvar, i la base principal de l'economia va canviar gradualment a la pesca. El poble de pescadors de la ciutat és de 1914.

A l'illa de Simiutak, a la desembocadura del fiord Skovfjord i a prop Narsaq, hi ha una estació de radio de HF/DF anomenada Bluie West 3 (BW-3) durant la Segona Guerra Mundial. L'estació va començar a funcionar al gener de 1942 i va funcionar permanentment fins al final de la guerra.

La població també va augmentar durant aquest període: 25 en 1870, 162 en 1919 i 300 en 1930. No obstant això, l'assentament no va experimentar un important creixement de la població fins al 1953, quan es va establir la seva primera fàbrica de gambes i de pesca de la Royal Greenland A/S. La fàbrica va tancar el 2010.[3]

El 1959 la població va superar els 600 habitants i Narsaq va aconseguir la categoria de ciutat.[2] Amb 1.503 habitants el 2013, es va convertir en la novena ciutat més gran de Groenlàndia.