El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila, fou bastit possiblement vers el segle xi quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya.[1]

Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles.[1]

Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà.[1]

El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell.[1]

De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. El 1172 serà propietat de Ramon de Cervera. L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera.[1]

Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo"[1]

Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle xix.[1]