El monestir de Studenica, dedicat a la Presentació de la Mare de Déu, és l'església principal de tots els temples serbis, construïda durant un llarg període. La primera etapa de treball va ser completada la primavera de 1196, quan Esteve Nemanja va abandonar el tron i va establir la fundació del monestir. Més tard Nemanja es traslladà al Monestir de Khilandar on morí el 1199, i el seu fill i successor Stefan va assumir el control de Studenica. El tercer fill de Nemanja, Sava, després de reconciliar als seus germans Stefan i Vukan va traslladar les restes del seu pare al monestir. Sota la seva tutela el monestir va esdevenir el centre polític, cultural i espiritual medieval de Sèrbia. Sava va escriure també el típicon de Studenica, el recull de regles de la vida de Sant Simó, un document d'enorme valor que reflecteix vida monàstica i espiritual del seu temps.

Studenica va gaudir d'una atenció contínua pels membres de la dinastia Nemanjić. El rei Radoslav afegí a l'església un nàrtex esplèndid el 1235. El rei Milutin construïa una església petita però de gran bellesa dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna.

Després de la caiguda de l'últim dels estat serbi medieval, el 1459, els otomans atacaren sovint el monestir. La primera restauració significativa dels danys soferts es produí el 1569, quan es repintaren els frescs a l'Església de la Mare de Déu. A principis del segle xvii, el monestir va patir un terratrèmol i un incendi, destruint-se documents històrics i una part significativa del llegat artístic.