Манастир Крушедол
( Monestir de Krušedol )El monestir de Krušedol (en serbi: Манастир Крушедол, Manastir Krušedol) és un monestir ortodox serbi de la muntanya de Fruška Gora, a la regió de Sirmia, al nord de Sèrbia, a la província de Voivodina. El monestir és el llegat de la de la família dels últims dèspotes serbis de Srem-Branković. Dedicat a l'Anunciació a la Mare de Déu, ha estat descrit com el "far espiritual" de Fruška Gora i la "segona Studenica".
Va ser fundada entre 1509 i 1514 pel Sant Maksim Branković, metropolità de Belgrad i Srem, i la seva mare Santa Angelina de Sèrbia. Idea original per convertir-se en el mausoleu de la família Branković.[1] Inicialment, el monestir va gaudir del suport financer de Neagoe Basarab (que estava casat amb la princesa sèrbia Milica Despina de Valàquia) i el gran príncep Vasili III de Rússia. El 1708, es va convertir en la seu del Metropolità de Krušedol.
El 1670 tenia la germandat més gran de tots els monestirs de Fruška Gora: 90 monjos i 12 ancians. El 1690, durant la gran migració sèrbia, els monjos van fugir del monestir i es van traslladar a Szentendre prenent objectes de valor, relíquies i artefactes amb ells. Tornen a Krušedol el 1697. Quan els otomans es van retirar davant del príncep Eugeni de Savoia durant la guerra àustro-turca de 1716-1718, van saquejar el monestir i ho van cremar, però després es va reconstruir.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial, el monestir no va ser cremat, però va ser saquejat i danyat.[1]
Afegeix un nou comentari