Milford Sound
El Milford Sound (en maori, Piopiotahi) és un fiord format durant les glaciacions a Nova Zelanda, en la regió de Southland. És un dels llocs turístics més visitats del país.
Els maoris, qui vivien la regió des de l'any 1000 aproximadament, van travessar el Milford Sound per tal de guanyar la badia d'Anita. Van batejar-lo amb el nom Piopiotahi, en referència a una llegenda protagonitzada en aquest paratge per un ocell piopio (Turnagra capensis).[1]
El primer europeu en descobrir el Milford Sound va ser el navegant britànic James Cook, qui l'11 de novembre de 1770 viatjava a bord del Endeavour i va descriure un paisatge rocós accidentat, amb cims nevats. Fins i tot, el botànic Joseph Banks va tenir la oportunitat de baixar a terra per recol·lectar alguns espècimens vegetals.[2]
Des de finals del segle xviii, els caçadors de foques s'estableixen a la regió dels fiords, exterminant aquests animals als anys 1820. Fou un d'aquests caçadors gal·lesos, John Grono, qui va batejar el Piopiotahi amb el seu nom occidental, en honor a un port natural del País de Gal·les, el Milford Haven, prop d'on era nat. Més tard, el capità John Lort Stokes, seria qui li va donar el seu nom actual.[3][4]
L'any 1877, Donald Sutherland va ser el primer europeu en instal·lar-se als marges del Milford Sound seguint la quimera de l'or. En una de les seves expedicions mineres, va descobrir les cascades que porten des del seu nom, les cascades Sutherland.[5] El pioner, acompanyat de tres ajudants, fou l'encarregat l'any 1888 de traçar una pista des del fiord fins a la caiguda d'aigua. Posteriorment, el camí va ser prolongat en direcció sud, fins al gran llac Te Anau. Aquesta via transita pel pas del mont Mackinnon i és coneguda des de llavors amb el nom de Milford Track.[2]
Afegeix un nou comentari