Mèroe fou el continuador del Regne de Napata (també conegut com a Núbia o Regne de Kush). Porta el nom de la seva capital, la ciutat de Mèroe.
Vers el 270 aC, el rei Ergamenes va destruir Napata i es va traslladar a Mèroe, que va passar a ser capital única. Apareixen en aquests anys uns reis rivals, probablement governant a Napata: Ardjamani, Kashmerj, Imen Barkal, Iriqe-Pidje-qo i Sabraqamani.
Queda record entre els historiadors romans dels enfrontaments i els tractats entre Roma i Mèroe. Vers el 25 aC, el rei de Mèroe, que ara tornava a residir a Napata, va intentar conquerir la Tebaida i va ocupar Elefantina i Siene, però fou rebutjat per Petronius, que va entrar a Napata uns mesos després de conquerir Dakka i Premnis. La reina Candaces (Kandako, modern Candida) o Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d'esclaus i botí. Finalment, la reina va apel·lar per la pau a Cèsar August, que la hi va concedir vers el 20 aC i es va establir la frontera i el Regne de Núbia (Mèroe) va quedar lliure de tribut. Premnis fou retornat a Mèroe. Progressivament, durant aquests darrers segles del mil·lenni, el culte a Amon, el déu egipci principal entre els nubians, fou substituït pel déu local Apedemak.
Vers l'any 250 de la nostra era, la cultura va fer un canvi radical, en entrar a la Vall del Nil pobles d'altres llocs identificats com a grup X. Desapareixeran les piràmides i sorgiren els enterraments en túmuls que s'aprecien al regne nubià de Ballana, on els reis estan enterrats amb servidors, cavalls, camells i rucs. Sembla que aquests invasors podrien ser l'origen de les tribus Tobati que van dominar Núbia al començament de l'era cristiana. Grups nubians anomenats blèmies (antecessors dels actuals beges), van fer incursions en territori romà. Dioclecià els va reconèixer com a federats a l'imperi; tot i així, ciutats com Prima, Phoenicon, Ciris, Taphis i Talmis, al sud d'Egipte, es van rendir als atacants.
El 298, Roma va evacuar la zona de la frontera amb Mèroe (és a dir, amb la part nord de Núbia). El Regne nubià va atacar uns anys després el Regne d'Axum (a l'actual Etiòpia) i, en el contraatac, Mèroe fou ocupada i el regne es va enfonsar vers el 350, fraccionant-se en estats menors. Tot i això, en el segle v, la Tebaida estava tan devastada que l'emperador Marcià va haver de signar un desfavorable tractat de pau el 451 amb un rei de Núbia, potser el de Nobàtia, principal regne successor de Mèroe.
Afegeix un nou comentari