مہر گڑھ
( Mehrgarh )Mehrgarh fou un antic llogaret al sud d'Àsia i és un dels llocs més importants de l'arqueologia per a l'estudi dels establiments neolítics més primerencs d'aquesta regió.
Les restes estan situades a la província de Balutxistan (al Pakistan), al proper pla de Kachi al pas de Bolan:
- 230 km al nord-oest de Larkana (ciutat a la vora del riu Indus),
- 150 km al sud-est de Quetta,
- 120 km a l'est de Qalat,
- 50 km al sud-oest de Sibi i
- 130 km al nord-oest de Jacobabad.
Mehrgarh també es pot trobar escrit com a Mehrgahr, Merhgahr o Merhgarh.
Kachi també es lletreja Kacchi i Katchi.
Mehrgarh se cita de vegades com l'establiment més antic al sud d'Àsia, segons es dedueix de les excavacions arqueològiques realitzades a partir del 1974 (Jarrige i d'altres). L'evidència més primerenca de l'establiment està datada a partir del 7000 aC. També és citat com l'evidència més primerenca de la ceràm...Llegeix més
Mehrgarh fou un antic llogaret al sud d'Àsia i és un dels llocs més importants de l'arqueologia per a l'estudi dels establiments neolítics més primerencs d'aquesta regió.
Les restes estan situades a la província de Balutxistan (al Pakistan), al proper pla de Kachi al pas de Bolan:
- 230 km al nord-oest de Larkana (ciutat a la vora del riu Indus),
- 150 km al sud-est de Quetta,
- 120 km a l'est de Qalat,
- 50 km al sud-oest de Sibi i
- 130 km al nord-oest de Jacobabad.
Mehrgarh també es pot trobar escrit com a Mehrgahr, Merhgahr o Merhgarh.
Kachi també es lletreja Kacchi i Katchi.
Mehrgarh se cita de vegades com l'establiment més antic al sud d'Àsia, segons es dedueix de les excavacions arqueològiques realitzades a partir del 1974 (Jarrige i d'altres). L'evidència més primerenca de l'establiment està datada a partir del 7000 aC. També és citat com l'evidència més primerenca de la ceràmica al sud d'Àsia. Els arqueòlegs divideixen el lloc de l'ocupació en diversos períodes.
La gent de Mehrgarh també tenia contactes amb el nord de l'Afganistan, el nord-est de l'Iran i la part meridional d'Àsia central (BB Lal, 1997:287).
Afegeix un nou comentari