Els llacs de Plitvice (en croat: Plitvička jezera) són un parc nacional a Croàcia, situat al municipi de Plitvička Jezera, al comtat de Lika-Senj i prop de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, situats a mig camí entre les ciutats de Zagreb i Zadar, al si d'un altiplà càrstic. Creat el 8 d'abril del 1949, va ser afegit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1979.

El parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice, que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre si per 92 cascades amb petits rius en torrent i també el bosc proper (bosc de tipus primitiu, compost principalment de faigs i de pins), on neix el riu Korana. S'hi protegeixen nombroses espècies animals i vegetals rares, de les quals les més conegudes són l'os bru i el llop. La fauna i la flora hi són, doncs, molt pròspers, com ho testimonia la riquesa piscícola dels llacs.

Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9 °C i amb precipitacions anuals de 1.300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24 °C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.

Un camí de fusta fa el tomb al parc, però també és possible combinar-ho amb un tren panoràmic i amb vaixell. Tret del camí i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa és salvatge, i no hi és autoritzada cap intervenció humana.

Va ser un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocroata en l'incident dels llacs de Plitvice.